septimania/general
Sobre Septimània
Any 2010
Jordi Bibià Balada
Barcelona, 28-04-1967
És dissenyador gràfic, il·lustrador. També tècnic en turisme.
És escriptor, investigador i conferenciant, especialitzat en aquest episodi de la història medieval centrat amb el catarisme, i transversalment interessat, amb els templers, heretgies, patrimoni, antropologia, religions i alguns aspectes de l’Escola de Misteris. I recentement, també en la filosofia social. Ha publicat diversos treballs de divulgació històrica i de recerca.
S’inicià en el món dels bons homes a rel del projecte d’adaptació d’historieta gràfica de la novel·la Cercamón, del sr. Lluís Racionero (1991-1992). Projecte que tot i comptar amb l’ajut del Parlament europeu, no tirà endavant per falta d’interès i suport institucional necessari del nostre país. Tot i això, li serví de “llançadera” per a continuar treballant l’afer dels bons homes i visitant Occitània i els llocs del nostre país, on els càtars havien tingut una o altra significació o presència.
Juntament, amb d’altres membres del CAOC (Cercle d’Agermanament Occitano-català), presentaren el 1996 la secció d’estudis medievals els “Amics dels càtars”, del qual n’és el coordinador. Fou membre de junta del CAOC.
També ha col·laborat amb articles d’opinió i divulgació, en diverses publicacions de Lleida com són: La Veu de la Segarra, Bon Dia, El Segre i La Mañana.
Ha estat regidor a l’Ajuntament de Sanaüja de cultura, medi ambient i joventut, durant 2003-2007, conseller comarcal de la Segarra. Repetí com a regidor de cultura i turisme, i com a tinent d'alcalde, però dimití per desencantament generalitzat en la política local i nacional el 2013.
Actualment viu i treballa a Sanaüja, a la Segarra (Lleida). És estudiant de la UOC en el grau d’Humanitats.
"...estic convençut de que el discurs històric és producte d'un somni, d'un somni que no obstant, no és totalment lliure, ja què les grans cortines d'imatges de les que estan fetes s'han de penjar obligatòriament amb claus que són petjades del passat. Però entre aquests claus el desig s'insinua. [...] Els impulsos del desig s'introdueixen en el propi treball de l'historiador, en diversos nivells. En primer lloc en l'escriptura pròpiament dita, en la manera d'escriure la història, en la manera de transmetre la història personal [...].
George Duby a Diálogo sobre la historia. Conversaciones con Guy Lardreau. Madrid. Alianza Universidad. 1988
Septimània Edicions és una web d’autor amb la principal vocació de divulgar la història dels bons homes. Investigació i divulgació dintre de les possibilitats de l’autor, a vegades amb nous enfocaments i aportacions, no només al voltant del catarisme, sinó també del seu entorn històric més immediat, i el seu llegat.
Inicialment, l’esforç i interès és concentrat a casa nostra, amb la intenció d’expandir l’estudi i divulgació des de les notícies històriques de l’antiga Corona Catalano-aragonesa, principalment, fins a la resta dels reialmes de l’Espanya medieval, notícies que han estat menys estudiades, si més no, divulgades. Eclipsades o obviades pels treballs i investigacions foranes que han bandejat el nostre catarisme, la seva particularitat i la nostra identitat i personalitat històrica pròpia, les quals també són força interessants.
També aprofundir amb les relacions que mantingueren els nostres càtars amb els occitans, i a la resta dels llocs d’Europa on van tenir més presència, com va ser al nord d’Itàlia especialment.
La recerca d’un diàleg o sentiment religiós comú més enllà de les fronteres, impregnà en diferents estrats de la societat d’una manera molt especial, la qual els comportà l’estigmatització per part de l’ortodòxia de Roma i pels interessos polítics i d’expansió d’estat a favor de la persecució del catarisme. Persecució i difamació, evidentment atiades per Roma. En aquells moments a la ment només se li deixava pensar en una sola direcció: o penses com jo o estàs contra meu. I prou. La pluralitat de pensament, de creences i de costums només podia ser una. Aleshores, l’individu no comptava per a res. La societat era tractada com un magma que havia d’obeir i prou. Però se’ls anà de les mans. L’avantsala de l’Humanisme i els grans canvis socials, farien trontollar els murs dels antics règims.
El desig d’aquesta web és el de compartir aquest interessant fragment de la història, un moment on l’home i la dona medieval dels segles XII-XII i XIV tenien una cosmovisió de les coses diferents a l’oficialitat imposada per Roma i pels seus seguidors. Potser el catarisme no és una història tancada com es pretén fer-nos creure. En certa manera el seu pòsit encara perdura en alguns de nosaltres, si més no des de la il·lusió, respecte i admiració vers a ells.
Els temps de silenci sortosament han caducat i ara les noves tecnologies són al nostre costat.
Important: qui vulgui col·laborar amb fotografies als àlbums, són a la seva disposició. Farem constar el nom de l'autor i el comentari.
Etiquetes: septimània càtars bonshomes catarisme occitània G. Duby
Autor: 1