apunts/notes

• MARIA DE MONTPELLER

---

<< Tornar

---

Any 2019

REINA OCCITANA DE LA CORONA CATALANO-ARAGONESA

Nasquè en l’any 1180 del matrimoni de Guillem de Montpeller i la princesa bizantina Eudòxia Comneno. Ella no entrava en els plans del pare per tal d’heretar el comtat, sinó que aquest, havia de ser pel fill gran. Maria de Montpeller tot i el seu llinatge, no conegué al llarg de la seva breu vida —trenta-un anys—, cap mena de tranquil·litat. Especialment al llarg dels seus tres casaments que patí de manera obligada, com era sovintejat aleshores. A l'edat de dotze anys fou casada amb un Barral, vescomte de Marsella Ramon Gotfired, que ja era molt gran. Aquest noble fou adepte al catarisme i morí al cap de pocs mesos. Després, fou igualment obligada a contraure matrimoni amb un altre comte —segurament també afí al catarisme—, Bernat IV de Comenge qui la maltractava. Aquest Comenge, si no era càtar, participà com molts altres nobles en la batalla de Muret. Fou aliat de Ramon VI comte de Tolosa i participà en diverses batalles contra els croats. Aquest matrimoni portà al món dues filles, Matilda i Peronella de Comenges i Montpeller. Tot i això, aquest enllaç serà declarat nul en l'any 1202 i tornà repudiada amb el seu pare. Tot i això, degut a una revolta a la ciutat, ella fou la preferida com a senyora de la ciutat i del comtat.

En l'any 1204 se celebraran les noces de Maria i el rei Pere «el Catòlic», tot i que ell, no sentia massa afecció, per no dir-ne cap. El 1205 va néixer Sança. Mentre, Pere decebut al no tenir descendència masculina, tenia al cap casar-se amb Maria Montferrat, filla del dei de Jerusalem. Tres anys després venia al món Jaume I. Aquest fou arrabassat dels braços de la seva mare i passà sota tutela de Simó de Montfort, establint-lo com a penyora de la situació geopolítica a Occitània. El 1213, el petit Jaume de cinc anys perdé primer a la seva mare mentre aquesta era a Roma, i al pare, a la nefasta batalla de Muret. Maria, en els últims anys de la seva turmentada vida, s'apropà a Inocenci III empesa per la voluntat de recuperar la custòdia del seu fill. Fou enterrada a la basílica de Sant Pere de Roma, i se la considerà com a santa miraclera. Abans de la seva mort ja era reconeguda de ser «molt santa i virtuosa».

Es destaca d'ella el seu sentiment catòlic, especialment accentuat al final de la seva vida, aconseguint l'amistat i compassió d'Inocenci III vers la seva situació. Maria fou una víctima de les lluites i dels interessos nobiliaris que marcaren profundament els seus matrimonis. També contemporitzà en els inicis dels moments més crítics en les relacions occitano-catalanes, i visqué, de primera mà, amb l'heterodòxia, no només estesa en les seves terres, sinó que també en la seva pròpia llar, especialment, a conseqüència dels seus dos primers casaments. Com moltes dones de la seva època i posició, fou víctima i moneda de canvi pels interessos de la política. La seva condició no la immunitzà del patiment i de portar una vida ben turmentada.

Etiquetes: septimània càtars bonshomes Maria de Montpeller Pere el Catòlic Barral Llenguadoc catarisme occitània