apunts/notes
• Els pobladors de Mallorca
Any 2015
Alguns dels noms dels llinatges presents en la conquesta, repoblació i permanència a Mallorca. Veieu en ells, els diferents orígens geogràfics. Com sabem, a part dels catalans, l'altra part pesant, fou de la gent vinguda d'Occitània. Sobre la resta de coses, i sobre la possible relació d'alguns casos amb el catarisme, ja és conclussió vostra.
Font: Adarga Mallorquina
AGRAMUNT
'Así se ven en la capilla de Nª Sra. de la Corona de la Catedra, en el quadro de Sata Alenor. Los de este apellido vinieron á la conquista, y a Berenguer de Agramunt se le dieron las tierras del lugar de Binialet. Pasaron después á la Conquista de Valencia. Esta familia ha tenido algunos cavalleros templarios , y del orden de St. Juan'.
AYMERICH
Cognom molt principal al Principat i a Narbona. hertaren el lloc de Binibasel.
ANGLADA o ÇANGLADA
Vingut d'Occitània
BACÓ
Provinents d'una casa d'Anglaterra que vingueren a Catalunya i passaren a Mallorca. Un d'ells, Ramon Bacó, fou mestre dels templers de Mallorca en l'any 1262.
BERARD
Originaris de Burgos, varen passar a la conquesta de Mallorca. Amb una curios ainscripció on diu: 'Quien al dragón mató con la infanta se casó'.
CALLAR Família Vinguda d'Alemania 'pasó a Cataluña para la recuperación de ella'.
CANET
Cognom originari del Principat. Ferrer Canet era de casa i sang reial en 1230. Ramon Canet oferí al rei Jaume una galera.
CAPÓ
Caponnis, vinguts de Florència. Només queda l'escut, però, segons l'autor d'Adarga, portaren una vida tan agitada com la dels jueus.
CARRÓS
Descendents d'un fill d'un comte alemany que vingueren aprestar servei al rei. Tingueren una rellevància important en la conquesta.
CASALS
Vinguts del Principat.
CUSTURER
Vinguts del Rosselló.
DAMETO
Grans cavallers alemanys vinguts des de Florència a Catalunya i després a Mallorca.
DESPUIG.
Una família princiapl de Catalunya.
FONOLLET
Descendent dels vescomtes d'Illa.
GUAL
Occitans vinguts de França. U d'ell signava els despatxos de mercès i gràcies del rei d'Aragó. Dos, van ser inquisidors. D'altres, gran guerrers.
JUNY
Vinguts de Florència on ocuparen càrrecs importants. Vingueren a finals del s. XIV o primers del XV.
ROSIÑOL
Originaris del Rosselló.
ROSSELLÓ
Aquest llinatge de cavallers catalans, fou una de les més importants de Mallorca. Abans d'instal·lar-se a l'illa, Rafael Rosselló acompanyà a Pere II a la batalla de les Navas de Tolosa, i el 1229 a la presa de Mallorca. Un altre Rosselló, Bernart, fou originari de Cotlliure, participant igualment en el setge a l'illa. Al s. XIII tenim una Esclarmonda de Rosselló que es casà amb el comte de Foix.
SALVÀ
Vinguts de Vilafranca del Penedès.
SALVAT
Occitans, vinguts a Catalunya i d'aquí a Mallorca.
SANTACÍLIA
Vinguts de Vic.
SANTJUST
Principat
SANTMARTÏ
Principat
SERRA
Principat
SUÑER
Principat
ROSIÑOL
Rosselló
SERRA
Ramon Serra fou el primer comendador del Temple a Mallorca i altre Serra, ho fou també de Montsó.
TAGAMANENT
Família d'orígen alemany, baixant a Catalunya per a recuperar el Principat. Un Tagamanent, de nom Pere, acompanyà a Jaume I a la conquesta.
TERMES
Oliver de Termes, 'Cavallero francés', fue tan estimado del Rey Don Jaime à quien servía, que quando dieron la nueva al monarca de la muerte de los Montcada, se retiró a la tienda de Oliver de Termens, y comió en ella. Conquistada la isla, quedó en ellas ricamente heredado.
TOGORES
Originaris de la Gascunya.
MONTANER
Família molt coneguda al Principat. Ramon Muntaner pertanyia a aquesta casa.
MARCH
Descendents del montpellerí Ramon March, que participà en la conquesta. Un altre, fou secretari del rei.
MARTORELL
Descendents i vinguts de Martorell.
MORELL
Aquest llinatge té el seu orígen amb Guillem Morell, que fou gobernador del comtat de Tolosa i senyro del castell de Morell. Un descendent vingué a la conquesta de Mallorca, i passaren a Menorca i a València.
Etiquetes: septimània càtars bonshomes catarisme occitània Mallorca pobladors Morell Congost adarga Termes
notes
• MIQUÈL DE NOSTRA DAMA I UNA PROFECIA CÀTARATEORIA DELS SENTIMENTS MORALS
SOBRE ELS DINERS i SOBRE LA MANERA DE FER-LOS
Els estatuts secrets dels templers de Roncelin de Fos
LA CRISIS SILENCIOSA
EL VALOR DEL COMPROMÍS I DE LA RESPONSABILITAT. AVUI TAN ESCÀS
Fills de fang
SOBRE LA VERITAT. John Stuart Mill
El component misògam i l'amor romàntic
Sobre la inquisició
Els catalano-aragonesos tornen a ser titllats d'heretges
Els èxits del catarisme
Evolució del debat sobre l'ús i funció de l'art en el cristianisme
• El catarisme a Itàlia
• LA COPA SANTA
• Els pobladors de Mallorca
• Intrepretant l'APOCALIPSI de Sant Joan
• HISTORIOGRAFIA DEL CATARISME A CATALUNYA
• ENTREVISTA A JORDI BIBIÀ DES DEL CAOC
• L'ORFISME: un interessant i vell antic substrat grec
• SOBRE ELS DRETS D'AUTOR DELS MEUS DIBUIXOS I IMATGES
• LA REINA PEUDOCA DE TOLOSA DE LLENGUADOC
• SANT ROC, UN SANT MONTPELLERÍ
LA POR I LA INCERTESA D’AQUESTS DIES
“LA BATALLA DEL RÍO NERETVA”: UNS ESCENARIS BOGOMILS
• Els càtars, possiblement, els primers animalistes europeus a l’Edat Mitjana
• Els càtars, possiblement, els primers animalistes europeus a l’Edat Mitjana
• MARIA DE MONTPELLER
EL MAL EVITABLE
Altres corrents heterodoxos
• Què fa que el catarisme sigui vigent amb tanta força entre nosaltres?
ALTRES DADES HISTÒRIQUES
L'art i René Huygue
• Novel·listes en llengües romàniques, trobadors, contaires i joglars
Elogi de Jaume I
Franz Bardom
Max Weber, sobre el desencantament del món
Kepler
Dades sobre el catarisme a les terres de Lleida
Relacions occitano-catalanes
• RELIGIÓ, CREENCES I COSTUMS
De Carl Gustav Jung
Literatura i trobadors
Iconografia i simbologia
Profecies, somnis i visions
Montaigne
Sobre l'amor. Teilhard de Chardin
Sobre les Influències del catarisme en l’art.
Una reflexió personal al voltant de la religió
El Complot de Bernat Deliciós per a deslliurar el Llenguadoc del domini francès
La tirania de la matèria i de la presó del cos amb W. Shakespeare
La transmigració de les ànimes en la gnosi
El catarisme als altres regnes medievals de la Península
El catarisme a la Corona Catalano-aragonesa
Desaparegueren els càtars?
Heretges i heretgies
El codi de la cavalleria
Relacions entre càtars, templers i hospitalers
L'art d'estimar en els novel·listes i en els trobadors. Les Regles de l'Amor
El retorn de l'opus spicatum, com a símbol del triomf sobre l'heretgia. D'A. Deulofeu
• LES PROFECIES DE JOAN DE JERUSALEM
· UNA ORACIÓ CATALANA DEL S. XIV AVALADA PER L’ÈXIT A LA BATALLA DE LAUCAN DEL COMTE GASTÓ DE FEBUS.