apunts/notes

Els estatuts secrets dels templers de Roncelin de Fos

---

<< Tornar

---

Any 2014

El perquè del rebuig de la creu, i d'altres coses, per part d'alguns templers. Probablement, una idea compartida amb els bonshomes.

Sabeu que Déu no fa distincions entre les persones, cristians, sarraïns, jueus, grecs, romans, francs o búlgars, perquè tot home que prega a Déu, se salva... Nosaltres venerem com Déu al Fill de Maria i de Josep, perquè ha estat sant, lliure de tot pecat i crucificat; però el fust de la Creu, el considerem com a signe de la bèstia de la què ens parla l'Apocalipsis.

Aquests són alguns dels inconfessables continguts d'aquests suposats estatuts secrets. Evidentment, en cas de ser certs, no havien de conèixer mai la llum, doncs comportaria, de manera immediata, la desaparició de l'Orde dels Cavallers del Temple. Secrets que estaven influenciats o induïts per la filosofia gnòstica, pel catarisme (que els foren contemporanis), per l'intercanvi i contacte amb els musulmans i també per les relacions amb el món judaic. Pel que sembla, mentre uns templers s'embarcaven a lluitar a Terra Santa, d'altres, i en el més absolut dels secrets, seguien i mantenien unes altres doctrines i ensenyances.

El 1780, el bisbe de Copenhaguen, descobrí en els arxius del Vaticà, un pergamí dividit en quatre parts. La part primera no eren altra cosa que una transcripció de la regla oficial. La segona i tercera part, són signades pel copista, qui era alhora procurador templer d'Anglaterra. Aquestes parts integren una trentena d'articles agrupats amb el títol: «Aquí comença el llibre del Baptisme de Foc o dels Estatuts secrets redactats pels Germans del Mestre Roncelinus». La quarta part s'intitula «Aquí comença la llista dels signes secrets que el Mestre Roncelinus ha reunit». Aquests manuscrits van desaparèixer fins que, gairebé cent anys després, un savi alemany, publica les tres últimes parts.

Els articles estaven ben lluny de l'ortodòxia, qüestionant, per exemple, la divinitat de Jesús, el politeisme de les tres grans religions, o la necessitat de què els integrants d'aquesta capa oculta del temple, tingués coneixements universitaris, com exigir els coneixements de les arts del trívium i del quadrívium. Recordem que es diu que Jacques de Molay, l'últim gran mestre de l'orde, tot i que ara ens sobt, no sabia escriure. També s'adverteix en aquests, el silenci absolut que s'havia de mantenir sobre aquests secrets i que sota cap pretext, no havien de ser mai desvetllats. Aquests i d'altres secrets i confessions, sovint s'han interpretat com a fantàstics, doncs en la seva majoria, sobretot pel que fa als templers empresonats per França, van ser obtinguts mitjançant la tortura. Però les confessions dels templers anglesos, els quals no conegueren aquest mètode, confirmaran que en l'orde hi havia dos tipus de recepcions de la regla. L'una, la primera, sense cap tipus més que guardar i ajustar-se a la regla oficial, i la segona, és difosa de manera secreta a un nombre reduït d'escollits.

Podria ser que negar l'existència de Jesús, tal com afirmaven els càtars, i escopir sobre el crucifix, entre d'altres, correspondria a aquesta pràctica secreta i tan gelosament guardada. Els càtars tampoc reconeixien el símbol de la creu, com la resta de gnòstics, i pel que sembla, en aquesta facció oculta de membres del temple, seguiren pensant el mateix al respecte. Primer, perquè posaven en dubte l'existència de Jesús i, després, el rebuig de la creu, donat a ser un símbol de tortura i sacrifici. Pel que sembla, Roncelin és l'autor d'aquests inconfessables articles i no menys escandalosos secrets que anaven contra tota ortodòxia i oficialitat religiosa. Evidentment, en la llista oficial dels mestres de l'orde, no n'hi ha cap anomenat Roncelin de Fos. Però el personatge sí que va existir. Fou un cavaller provençal que ingressà en el Temple en l'any 1281. Tot sembla indicar que hi havia una jerarquia paral·lela amb mestres i seguidors clandestins, que eren coneixedors i custodis d'aquests secrets.

Com ja sabem, aquestes pràctiques i doctrines, certes o no, seran emprades pels detractors dels templers, i en especial pel rei de França, amb la finalitat d'acabar amb l'orde. Cosa que aconseguí de la manera més repugnant i amb la complicitat forçada del papa. Sortosament, no tots els països seguiren el mateix mètode, però els templers, si més no oficialment, van dissoldre's o integrar-se en d'altres estaments religiosos. Càtars i templers, van tenir la mateixa fi, foguera i persecucions, en especial a França. Van estar propers i moltes vegades els uns integrats en els altres, secretament. Per alguna cosa, tot i desobeint l'ordre papal, els templers no participaren en la croada contra els càtars, sinó que fins i tot, van lluitar fent costat a la causa occitana i a la corona catalana, cosa que la majoria d'autors estrangers ometen per manca d'interès i per ignorància universal.

Font: Los templarios están entre nosotros.
Gérard de Séde

Etiquetes: septimània càtars bonshomes catarisme occitània templers roncelin de fos rebuig creu bèstia Apocalipsis