apunts/notes

Els èxits del catarisme

---

<< Tornar

---

Any 2012

ELS LLAÇOS DE SOLIDARITAT DES DELS PRINCIPIS FUNCIONALISTES DE LA RELIGIÓ

Durkheim* ens diu que el ritual religiós és una expressió d'unitat de la societat amb el què es confirmen i reafirmen els sentiments dels que depenen la solidaritat social i el propi orde. Les institucions religioses simbolitzen mitjançant els rituals, a sostenir les relacions socials. Atenent-nos això, m'atreveixo a llençar dues reflexions. La primera, a nivell d'acció, o d'implantació geogràfica que visqué la expansió del catarisme en les seves primeres manifestacions, que tot i no ser una religió permesa i, que després seria perseguida, ho tindria ben difícil, com la resta d'heretgies, al no ser una religió d'estat, sinó a exterminar. Davant això, aquesta estigmatització des de l'oficialitat, enfortiria més aquests llaços de solidaritat entre els heterodoxos, i més, en aquells indrets on les classes elevades i la noblesa, els donaria —com fou en el cas dels càtars— un suport ferm i obert.

"Constateu fins a quin punt totes aquestes paraules de Crist contradiuen la mala Església romana; perquè aquesta no és perseguida, ni pel bé ni per la justícia que hi vagués en ella; al contrari, és ella qui persegueix i dóna mort a aquell qui no vol consentir els seus pecats i les seves prevaricacions. No és expulsada de ciutat en ciutat, sinó que, al contrari, té poder sobre les ciutats, els burgs i les províncies, i resideix com una majestat en les pompes d'aquest món, i és temuda pels reis, els emperadors i els nobles. No és en absolut com una ovella enmig dels llops, sinó com els llops enmig d'un ramat de bens i de bocs; i fa tot el que pot per tal d'imposar el seu imperi als pagans, els jueus i els gentils; però sobretot, persegueix i dóna mort a la Santa Església de Crist [la dels bons homes], que pateix amb gran paciència, a semblança de l'ovella que no es defensa del llop."

FRAGMENT EXTRET DEL RITUAL OCCITÀ DE DUBLÍN


Una segona reflexió al voltant d'això i de l'expansió del catarisme en especial, és l'èxit que, tot i malgrat la distància i els impediments que des de Roma se'ls oferien, tingueren en el seu procés d'evangelització i difusió en gairebé tota Europa. Sobretot en la seva vessant més mediterrània. D'altra banda, seria bo també, l'estudi dels nostres càtars, amb els seus correligionaris balcànics (els bogomils) i la resta de maniqueus, més o menys propers amb el més fonamental al catarisme, de les altres vores mediterrànies més allunyades, com nord d'Àfrica, Àsia Menor, etc. És meritori doncs, que el catarisme obtingués la coneguda implantació, amb especial èxit a Occitània, sense comptar amb els sòlids canals que l'Església romana assegurava, lluny del patrocini de monarques i emperadors i dels oligarques medievals que s'havien compromès amb el papa per a perpetuar-se i legitimitzar el seu poder.

També serà objecte d'estudi, les relacions amb d'altres religions, tolerades (judaisme i islamisme, especialment), i en quina intensitats, en cas d'existir, s'expressaven aquests suposats llaços de solidaritat.

*David Émile Durkheim (1858-1917), jueu francès, a més d'antropòleg, fou un dels pares de la sociologia.

Your title here...

Etiquetes: Durkheim solidaritat bogomils monarques patrocini. perseguits jueu francès sociologia