Àlbums de fotos catarisme
Besiers
Viatge, juliol de 1209. L'única referència significativa que tenia fins aleshores de Besiers fou la que estigué tant relacionada amb els fets més tràgics del catarisme. Per això cal anar als llocs i perdre's una mica en els seus escenaris.
Besiers, 20 de juliol de l'any 1209: L'INICI DE LA CROADA
Els croats demanen als cònsols que se'ls lliuri una llista de dos-cents vint heretges. A canvi, es respectaria la vida dels altres habitants, així com de la pròspera ciutat. Els cònsols de la ciutat s'hi neguen rotundament tot dient: —Preferim ser ofegats al mar abans que lliurar-vos als nostres conciutadans i renunciar a defensar la nostra ciutat i les nostres llibertats.
El vescomte Trencavell no els va poder socórrer. Per un terrible descuit, la ciutat, tot i estar ben protegida i ben fortificada, és presa pels mercenaris dels croats que aconsegueixen prendre-la, arrassant-la completament. Els habitants cercaren refugi a dintre de les esglésies, però fou en va. Els croats no van respectar a ningú, així com tampoc als seus sacerdots que eren al peu dels altars.
En aquest escenari de terror, quan en demanar la manera de distingir els heretges dels catòlics, que, el cap d'aquells croats d'aleshores, Arnaud Amalric, els contestà la cèlebre i desgraciada frase ben pròpia dels diables de la 'Sinagoga romana' com els anomenaven els occitans: —Mateu-los tots; Deu ja reconeixerà als seus.
Poc després, Amalric escrigué al papa el següent: —Els nostres, sense perdonar rang, sexi ni edat, han passat per les armes a vint mil persones: després d'una gran mortaldat d'enemics, tota la ciutat ha estat saquejada i cremada: la venjança de Deu ha estat admirable.
D'aquesta manera s'iniciaria a tot Occitània la millor arma de la qual disposà la santa Església de Roma: el terror. Tot veient com les gastaven aquells representants de Déu, moltes ciutats es rendirien sense oferir cap resistència. Sis dies després, el cos dels croats es presentarà a Carcassona, el seu jove vescomte Trencavell serà la primera gran víctima d'aquesta noblesa occitana que preferí morir, abans que trair als seus germans.
No me'n puc estar d'establir doncs, un paral·lelisme amb una altra massacre que ocorregué a la ciutat rossellonesa d'Elna que tingué lloc setanta-sis anys després. Tot i que en ella ja no es perseguien els càtars, tota la població fou passada a mata degolla, i també fórem acusats de patarins, entre altres coses. Catalunya restà excomunicada, novament, i se'ns donà el mateix tractament que a un altre objectiu d'una croada tot i no ser contra els càtars, sinó contra els catalans. Tot s'hi valia i tot en nom de Déu! Evidentment, parlem de dos bàndols amb dos Déus ben diferents. Un Déu que mata i l'altre que perdona.
Però de fet, és una ciutat sorprenent. Un conjunt d'història i d'indrets interessantíssims per visitar que no m'esperava. Hi vaig fer nit, i tot i ser estiu, vaig trobar lloc en un hotelet al bell mig del centre. Les seves cases senyorials i elegants, semblen estar detenides en un temps indefinit.
La catedral de Sant Nasari és imponent! Santa Magdalena però, em va decebre una mica. Tinc la sensació de que el ministeri de cultura o de turisme del país de l'hexàgon, no té una gran inclinació a recordar certes coses, com per exemple el seu 'creixement' a base de les bestiesses comesses en nom de Déu.
Besiers però, és una bella ciutat. La gent és afable i abocada al turisme de qualitat. En aquest petit recull fotogràfic només hi ha els testimonis d'alguns dels seus encants. Desgraciadament, la resta, haurà d'esperar a una nova visita.
20.8.2009 - Besiers
Arribant al nucli passant pel pont Vell, que des del 1134 ressiteix imbatible les aigües del riu Orb. Al fons, la imponent església o catedral de Sant Nasari
Jordi Bibià
20.8.2009 - Besiers
Gravat, possiblement datable entre els ss.XVII-XVIII, localitzat en un carreró.
Desconegut
20.8.2009 - Besiers
Gravat on es representa l'atac i presa de Besiers per part dels croats, el 22 de juliol del 1209. Reproducció d'una postal en motiu del 700 aniversari. Al darrera de les desaparegudes muralles podem veure les aleshores catedral de Besiers. El senyor d'aquesta ciutat fou del vescomte Trencavell, abans de ser usurpada pels croats.
Girferl
20.8.2009 - Besiers. Mercat
El mercat.L'edifici combina l'obra de maó i l'estructura metàl·lica, molt semblant al mercat del Born de Barcelona o al de Sant Antoni
Jordi Bibià
20.8.2009 - Besiers
Placa d'homenatge als seus trobadors i trobadora (Azalaïs).
Jordi Bibià
20.8.2009 - Besiers. El Jardí dels poetes
20.8.2009 - Besiers. El Jardí dels poetes
20.8.2009 - Besiers
Santa Magdalena en una imatge nocturna. El temple fou bastit en el s. XI, fou testimoni de la massacre on càtars i catòlics, cercant refugi en el seu interior, foren massacrats pels francesos sense pietat. Cal dir però, que el 1167 també trobà la mort un dels vescomtes de la nissaga dels Trencavell. Hi ha un enorme oli que ho recorda.
Jordi Bibià
20.8.2009 - Besiers. Santa Magdalena
Interior del temple. La imatge és bastant desangelada, em va decebre bastant. Cal dir que a la plaça mateix, hi ha un pàrquing públic on es pot deixar el cotxe còmodament.
Jordi Bibià
20.8.2009 - Besisers. Santa Magdalena.
Encertada reproducció del sr. de la vila, el vescomte Trencavell. Localitzat en un dels murs just a tocar l'àbside de l'església. Cal dir que aquell barri, i sobretot el darrera de l'església, està força degradat.
Jordi Bibià
20.8.2009 - Besiers
L'oferta gastronòmica és bastant variada. Els preus són assequibles i la qualitat del servei i de l'atenció mereix un 10!
Jordi Bibià
20.8.2009 - Besiers
Façana principal de l'església gótica (s. XV) dels Penitents, al centre històric de la ciutat. Patí la destrucció del cor i d'altres parts al s. XIX. Resultà ser una caixa de sorpreses. Al carrer 4 de setembre.
Jordi Bibià
20.8.2009 - Església dels Penitents
Aquesta va ser una de les grans sorpreses que em vaig trobar. Vaig haver de tornar per tal de que algú hem confirmés, com jo sospitava, si realment era l'arribada de les tres Maries a Marsella. O sigui la llegenda del desembarcament de Maria Magdala a dita ciutat. Es un bell grup escultòric de considerables proporcions.
Jordi Bibià
20.8.2009 - Església dels Penitents
Un magnífic vaixell que en forma d'exvot de grans dimensions, el podem veure només a l'entrar, a mà dreta de l'església.
Jordi Bibià
20.8.2009 - Plaça dels Bons Amics
Besiers ha estat des de sempre una ciutat amb caràcter. Aquí veiem un grup escultòric representant una revolta burgesa, encapçalada per Bernard Pourquier, contra el Duc de Berry el 1381. Pel que sembla el famós duc no tingué massa "amics" en aquesta població.
Jordi Bibià
20.8.2009 - Besiers. Catedral de Sant Nasari
Besiers. El riu Orb visible des de la catedral de Sant Nasari (s.XII-XIV)
Jordi Bibià
20.8.2009 - Claustre de Sant Nasari
Una de les nombroses creus i grafits que es poden observar al claustre.
Jordi Bibià
20.8.2009 -
Jordi Bibià
1.9.2010 - Besiers
Un altre aspecte de la Catedral de Sant Nasari des de la Plaça dels Albigesos. Tot i atravessar per diferents fases, el seu origen es remunta al s. XII. La seva fesonomia està a mig camí d'església i fortalesa. La seva torre és imponent, i ofereix unes vistes fantàstiques.
Jordi Bibià
20.8.2009 - Carrièra de la porta dels Carmes
A la Verge i al nen no l'importa la doble retola·lació i doble nom dels carrers. Un cop més, l'occità és la llengua dels fets locals i "menudeses". El francès, en canvi, només pels fets "gloriosos": "La République".
Jordi Bibià
1.9.2009 - Passeig Paul Riquet
Imatge nocturna del teatre de Besiers.
Jordi Bibià
10.7.2021 -
Cavaller
J Bibià