Àlbums de fotos catarisme
Agde
Agde és una ciutat llenguadociana amb un port siuat a l'encreuament del canal del Migdia amb l'Érol. Haig de confessar que no tenia previst visitar-la, però tot venint de Séte, la llum, el mar, i la silueta del que prometia ser un bella ciutat carregada d'història, em va obligar a fer un cop de volant. Primerament vaig arribar a la ciutat, que encara conserva alguna bona part de les seves muralles. El casc antic és impressionant, ben cuidat i elegant. L'arquitectura civil destaca per la seva harmonia de formes, amb velles finestres, fantàstics portals i sorprenents racons amagats. És com una ciutat esculpida d'una sola peça i per la mateixa mà. La catedral fortificada de Saint Étien és una compacta mole de pedra negra, com la que s'emprà en la resta de cases antigues del poble. Marco Polo la batejà com la "Perla negra de la Mediterrània". Cal dir també, que sembla ser que tingué més d'un personatge famós dintre de la història de la pirateria.
A uns 5 km del centre històric, està Cap d'Agde, ja més enfocat de cara al turisme, amb el seu far, on desguaça l'Érol a les salades aigües de la Mediterrània. La història d'Agde es remunta ben bé uns 2600 anys: primer, conegué el pas dels grecs massolites; el dels romans, que la batejaren amb el nom d'Agatha, formant part de la Septimània. Fou bisbat a partir del s. V amb el domini visigot. A les primeries del s. VI caigué sota poder dels francs, després, fou possessió àrab en el període comprès del 720 al 752. Després fou lliurada als carolingis, creant-se el comtat d'Agde en temps de Bernat de Gòtia (825), que fou alhora comte de Barcelona i del Rosselló. Quedà unida al vescomtat de Besiers i dels del 1129 al de Nimes. La vila fou presa per Simó de Montfort, i després, cedida per part del seu fill, al regne de França. Finalment, el jove vescomte Ramon Trencavell va haver de cedir els seus drets al rei de França, i el mateix va haver de fer, definitivament, Jaume I en el Tractat de Corbell (1258). Adge fou presa i novament fortificada pels protestants.