La flor de la vida: de Concabella a OSIREION

L'última vegada que em vaig trobar amb la flor de la vida, en una de les seves representacions més complexes, fou a la part interior de la porta d'accés de l'església de Sant Salvador de Concabella. Cal dir que malgrat la part inferior de la pedra està desencrostonada, encara és força visible.

Estem acostumats que, des de temps medievals trobem esculpides diferents flors de la vida de quatre, sis, vuit fulles amb variants i adaptacions molt diverses, però generades a partir d'aquesta idea.

El nom d'aquest element correspon en gran tret a la representació simbòlica de la vida eterna, i el podem veure en diversos espais com són en llindes de finestres (molt possiblement adoptades com a element protector i de bona sort), en elements funeraris com sarcòfags, làpides, esteles... Crida l'atenció que des de temps més antics i anteriors a l'edat mitjana s'hagi anat representant en diferents civilitzacions, com a la Grècia Clàssica, Xina, Turquia, antic Egipte...

És a partir del patró de la sexafòlia (de sis fulles), que es deriva la seva forma més complexa constituint un tessel·lat, una mena de mandala de 19 cercles superposats. Aquest element forma part de la geometria sagrada integrant-se en l'àmbit d'estudi de místics i esotèrics des de fa mil·lennis. Això també cridà l'atenció a Leonardo da Vinci (adjunto imatge).

La flor de la vida de Concabella és més simple, si no m'erro, consta de 8 cercles o flors superposats. Una altra de més complexa la tenim en la dovella central de la porta d'accés de Sant Urbà de Montsonís.

A la Clua, al costat de l’església i en una placeta, també hi apareix la mateixa forma, juntament amb d’altres de més simples.
En definitiva, fa molts segles que convivim aquests amb símbols. A casa nostra introduïts pels escultors i mestres picapedrers de l’edat mitjana. Però m’ha cridat molt l’atenció aquest video sobre el temple egipci funerari d’Osireion on, al marge de tenir una arquitectura peculiar i lluny dels cànons de l’arquitectura egípcia i també, amb una datació que podria passar els 3.000 anys Ac, destaca per la presència de la flor de la vida com a únic element decoratiu important. I el més curiós és que no està esculpit en la pedra com es faria tradicionalment, sinó que dona la sensació, atesa la seva perfecció que fou realitzat amb algun tipus d’eina com si es tractès d’un làser.
No vull perdre'm pels camins dels misteris tecnològics de l'antic Egipte, només volia ressaltar que, malgrat els mil·lennis, hem continuat sent hereus d'una simbologia comuna i ancestral que des de mil·lennis d'anys enrere, i en indrets com el temple d'Osireion, podem parlar d'un llenguatge comú que ens duu a Concabella i a molts altres llocs ben propers on el seu significat hermètic s'ha mantingut intacte.

Us recomano veure el següent vídeo:
https://www.youtube.com/watch?v=xjZu_Aawfq0

Àlbums de fotos