La Tor de Querol

LA TOR DE QUEROL

És un poble de la Catalunya Nord, a l’Alta Cerdanya que comprèn els nuclis d’Iravls, Quers, Riutés, Sàlit i Sant Pere de Sedret. L’església de Sant Esteve se situa sobre un turó dominant el poble. El temple ja és documentat en l’any 1269. Per la Tor de Querol transcorre el riu Querol també anomenat d’Aravó.
Aquesta població fou interessant en experimentar una revifalla pel que fa a la creació d’una comunitat càtara a primers del s. XIV per part “…dels germans Pere i Guillem Autier, que del seu retorn italià, aconseguiren noves adhesions. A vegades, en Pere, s’estava a casa d’un creient anomenat Beitó. Pensem que ara, Occitània ja era de domini francès i, per tant, ho van tenir molt més difícil que abans. El 1289, quatre anys després de la invasió de Catalunya per l’Empordà, aquests germans aconseguiren més adeptes a la fe dels bons homes, i crearen fins i tot una comunitat càtara a la Tor de Querol (la Cerdanya). Els Authié eren una família ben situada, eren notaris i, per tant, això era important a nivell social. Pere Authié fou l’encarregat en certificar el segon Pareatge andorrà de 1288. Malgrat tot, no li serví per a lliurarse’n de la foguera en 1311. En J. Ventura ens deixà escrit que això provocà la devallada de l’esglèsia càtara en terres occitanes, provocant la seva fugida a la Corona d’Aragó”.
També, de Querol trobem el nom de Bernat Regat, que era declarat fugitiu per la inquisició. Anterior a aquests fets i, a la caiguda de Montsegur, un altre habitant de Querol, assisteix al consolamentum d’Arnau de Bretós a Montsegur en l’any 1241. Podríem pensar doncs que, anterior a la comunitat càtara creada pels Autier a primers del s. XIV, ja n’hagués existit d’altres anteriorment.
Text extret de “Breu història del catarisme”. Pàg. 37. Septimània Edicions. I “Els nostres càtars. El catarisme a la Corona d’Aragó”, pàg. 139. DuxElm.

Àlbums de fotos