SANT PERE DE GRAUDESCALES

Fou un petit monestir de l’orde dels benedictins situat dintre la vall d’Ora. Segons el GEC, té clar que és al municipi de Montmajor, malgrat això, la majoria es decanta a situar-lo al municipi de Navès, tots dos al Solsonès. El lloc on actualment romana el que fou l’església de l’establiment monàstic, és força solitari i la carretera que, més o menys recorre paral·lelament el curs del riu Aigua d’Ora, es troba en força bon estat.

L’origen de l’església de Sant Pere data d’inici de la segona dècada del s. X. i era dependent del bisbat d’Urgell. Es tracta d’una església romànica amb planta de quasi creu grega i amb una decoració de tradició llombarda en els seus absis. Tot i això, és molt possible que no es trobessin monjos per al seu establiment inicial i que hi residís una comunitat de clergues o canònica. Passat el dia de Tots Sants es decidí disposar de tot el necessari per establir la desitjada comunitat de monjos que seguirien la regla de Sant Benet.

Entrat el s. XI es construí l’actual església, i començat el següent fou acabada. Perduren encara les restes de les estances i compartiments del monestir, visibles al davant de la porta principal a ponent. Sembla que la seva fi monàstica fou a conseqüència de l’atac portat a terme en l’any 1180 per Bernat Desvilar i el seu pare, i que si no ho eren, podien tenir una vinculació amb el catarisme. El Manuel Riu i Riu, en el seu excelent treball “Els inicis de l’arqueologia medieval a Catalunya”, ens diu que malgrat “l’assalt d’un grup de càtars capitanejat per Bernat des Vilar … foren destruïts els molins i robats els llibres, però la vida continuà a Graudescales” (Pàg. 131). També ens aporta la informació que en l’atac, moriren tres dels comunitaris. En l’acusació davant el bisbe i el capítol de la Seu realitzada pels habitants de Graudescales, culpabilitzen a pare i fill d’haver arruïnat les instal·lacions monàstiques de la següent manera: “fo la casa de Sant Pere trencada e robada e cremada”. Tot i que les edificacions del monestir foren reedificades, es veu que aquest episodi posà fi a la vida monacal.

A parer meu, ho podríem emmarcar en el període on constantment, les propietats religioses del bisbat de la Seu, van ser atacades o violentades inicialment pel vescomte de Castellbò i, després, en col·laboració amb el de Foix, en la seva lluita contra la mitra urgellenca. També, m’atreviria a pensar que pel mateix motiu, fou atacada i destruïda l’antiga Tiurana en l’any 1178 i que donaria pas al nucli, ara desaparegut sota les aigües de l’embassament de Rialb. Aquest període arribaria també a la ciutat de Solsona que, segons la llegenda, obligà a amagar la verge del claustre ateses les intencions iconoclastes d’aquests càtars pirinencs.
Als anys seixanta del segle passat s’iniciaren les intervencions arqueològiques a les ruïnes del monestir (1960-67) i, paral·lelament s'acompliren les tasques de restauració d’un dels absis, les teulades i el cimbori. Es veu que, anterior a l’actual, existí un altra església que es dataria al s. X. Els seus inicis, com correspondria en altres casos, respondria a un afany repoblador i cristianitzador. Actualment, l’església es conserva en bon estat i això fou a conseqüència de les obres restauració iniciades en l’any 1956 pel Servei de Monuments de la Diputació de Barcelona.

Realment, tot i l’activitat dels monjos i dels altres moradors, l’indret és força isolat i tranquil, factor que hauria facilitat l’atac per aquests suposats seguidors del catarisme. La visita és del tot ben recomanable i l’espai està força ben adequat. No vam poder entrar, tot i que sembla ser anteriorment es podia fer lliurement tot apel·lant a l’educació del visitant, però, des de la porta principal es pot observar la part de l’absis principal.

Fonts en línia:

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-pere-de-graudescales-naves

RIU i RIU, Manuel. Els inicis de l’arqueologia medieval a Catalunya.
https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000444/00000035.pdf

Àlbums de fotos