SOLSONA: QUE VE EL LLOP

Els 'bonshomes' deixen de ser-ho quan fan coses principalment dolentes. I aquí, quan dic això així, em refereixo als càtars, també anomenats albigesos, patarins, teixerants o simplement heretges que era com els titllà l'Església catòlica, perquè per als seus ulls no feien les coses com 'Déu mana'.

L'escultura de la Mare de Déu del Claustre fou amagada dintre del pou del claustre de Solsona, pel temor de l'atac d'aquests heretges que, coaligats amb l'anticlericalisme d'alguns nobles, destacant entre ells, els Foix i els Castellbò, atacaren de manera violenta —amb saquejos, segrests i morts—, diferents propietats eclesiàstiques. Així com això passà a la Seu d'Urgell en l'any 1196. Cal dir que aquests dos poderosos nobles també van rebre el suport de Ramon de Cervera, entre d'altres, però van ser derrotats per Ermengol VIII d'Urgell a Agramunt. O abans, a Sant Pere de Graudescales, on la seva comunitat i algunes de les seves possessions també foren violentades. O possiblement també, tot i que sense l'accent 'càtar' que adquirí posteriorment, les dues vegades desapareguda Tiurana, quan sofrí en l'any 1171 l'atac de «la malícia dels homes depravats». I fora de les nostres catalanes fronteres, el rei Pere el Catòlic ja s'havia enfrontat amb alguns d'aquests heretges, exactament a Escurra, a uns seixanta quilòmetres de Pamplona. Així ens ho digué en Manuel Milà i Fontanals: 'D. Pedro, que habia combatido á los sectarios en el castillo de Escurra, que les habia conminado con terribles penas...'.

Tot i això, la cauta i previsora església solsonina, refugià la seva Verge al Pou del Claustre —el qual encara hi és present—, de l'arribada d'aquest 'llop' càtar que baixava ben ferotge dels Pirineus. Per sort, la vila de Solsona no patí tal mossegada. N'hi va haver, com van ser els Josa, però van fer bondat i van aprendre com molts d'altres, a nedar i a guardar la roba.

Tenim constància dels Josa a Solsona des de primers del segle XII. I sabem a on, doncs van tenir el seu propi carrer que portava el seu nom. El carrer Llobera, un dels més antics de Solsona, on els edificis encara conserven la seva bella factura medieval, on els comerciants i els mercaders més notables d'aleshores hi tenien la seva residència. Anteriorment, on ara comença el jutjat a la plaça Major fins a la plaça Ribera, era el carrer dels Josa. La família Llobera no és menys interessant. No tinc constància de cap vinculació amb el catarisme, però sí que van ser un dels llinatges més destacats de la Solsona medieval. Un d'ells, però, acabà a la foguera, tot i ser membre del braç eclesiàstic de la Generalitat, a causa de ser acusat per sodomita, ell i el seu amant.

Curiosament, aquesta obra mestra del romànic català —considerada també per altres estudiosos, de transició al gòtic—, fou producte de les habilitats artístiques d'un dels més grans representants de l'Escola Tolosana conegut com a 'Gilabertus', Gilabert de Tolosa. No era comú ni del gust de l'Església que els artistes contractats signessin els seus treballs. Ell ho feia. Potser hi posava el nom com una mena d'acte de rebaldia o de desafiament amb allò de 'ja que puc ho faig', o bé compartia alguna simpatia aquests llops que, d'on ell venia, eren legió.

Àlbums de fotos