OGERN - LA SALSA - ALTÈS (Bassella, Alt Urgell)

EL NUCLI D’OGERN

Destaquen en el poble, principalment dues sòlides torres. L'una, Ca l'Isidro i, l'altra, Cal Ganyet. De la tercera, només en resta una mitja part. Pel que sembla estaven unides per un altre cos més baix, cosa que li conferiria unes dimensions considerables. Del castell, es tenen notícies al s. XI, però va ser rehabilitat a mitjans del XVI i restaurat en l'any 1980. Pel que sembla, i almenys la de Ca l'Isidro, s'ofereix com a establiment de turisme rural. A redós d'aquest, veiem moltes cases de pedra de diferent factura, però força antigues amb llindes esculpides, com l'antiga de Cal Fontanet, de mitjans del s. XVII. Els Ogern foren els senyors d'aquest castell i del llogarret, ara despoblat de La Salsa, on romana l'església romànica de Sant Serni de La Salsa. Un lloc ben cuidat i altament recomanable. Enfront de la façana principal hi romanen unes runes que podrien pertànyer alguna d'aquestes habitances ara inexistents o bé, a les restes del castell. L'església de Sant Serni de la Salsa, un cop més un sant d'advocació occitana (en aquest cas el primer bisbe de Tolosa amb fins i tot una llegenda local), és d'origen romànic, refeta a mitjans del s. XV i XVI. És assentada sobre una enorme roca mare, i presenta el seu vell cementiri tancat amb un mur. Abans d'això, aquest indret ja oferí els serveis propis d'una necròpoli, ja que veien nombroses tombes antropomorfes distribuïdes de diferent manera. Segurament, sota la terra de l'actual cementiri, trobaríem altres sepultures corresponents a èpoques més primitives. No cal dir que el lloc té un quelcom especial. Més enllà d'un bell estany artificial ple de peixos i granotes ens trobarem amb un cup força ben treballat a la pedra. Hi ha una inscripció que ens diu 1782. El lloc d'Ogern i la Salsa integraven la baronia d'Ogern, i en l'any 1559 era de Joan de Josa i de Cardona.

A més, és molt interessant la visita al pont d'Ogern que unia aquesta població i Oliana amb Madrona, passant per la Ribera Salada i formant part d'una estructura del camí ral. És un pont de quatre ulls, on curiosament un carro no passa al ser més aviat estret. L'Enciclopèdia Catalana ens diu que podria ser originari de l'època romànica o gòtica, però d'altres fonts, ens diuen que és una obra del s. XVIII, i que fou finançada per El senyor Antonio Ponçem, un comerciant de Barcelona. De totes maneres, la cronologia de la construcció d'aquest pont és incerta. L'any 2016 s'enllestí la seva reconstrucció presentant l'estat actual, la qual cosa està molt bé en l'àmbit de la conservació del patrimoni i del paisatge.

No massa lluny, i sempre dintre de Bassella, tenim el nucli disseminat d'Altés. Un llogarret enfilat en un turó on destaca la sòlida església parroquial de Sant Pere, bastida a primers del s. XIX. Molt a prop veiem el cementiri que tot i ser de reduïdes dimensions, presenta dos blocs de nínxols a llevant i a ponent dels que cal destacar unes curioses gàrgoles. A parer meu, ateses les discretes mesures del cementiri, aquestes podrien provenir d'una altra construcció. Però són força grotesques, en especial les del mur de ponent. Altés tingué un castell i la seva església castellera també dedicada a Sant Pere. Des del s. XIII que els seus senyors van ser els Josa. Del castell romana algun pany de mur i, sobre aquest, una altra edificació posterior al castell que, ben segurament devia aprofitar parts i estructures de la fortificació i de l'església primitiva. A prop d'aquest indret, algunes cases força antigues de pedra vista, s'esforcen en algun tram a constituir un intent de carrer, però sense massa èxit.

ELS JOSA, SENYORS D’OGERN, LA SALSA I ALTÈS

És ben sabut que Ramon de Josa, acollia, ocultava i refugiava als adeptes al catarisme, i això era una cosa coneguda a Catalunya, segons ens diu J. Ventura. I això ho feia juntament amb la seva esposa Timbors i el seu fill Guillem Ramon. Aquest fet els va fer abjurar novament l'heretgia en presència del bisbe d'Urgell, cosa que mai no van complir. Això passà vers l'any 1238. El 1258 se li dicta una sentència post mortem des del convent dels dominics de Barcelona, i es decretà que el seu cos serà desenterrat i incinerat. El fill i la seva vídua van ser declarats innocents i els seus béns no van ser embargats. Aquesta sentència tingué lloc davant la presència de Jaume I, del bisbe de Barcelona, Pere e Montcada, Bernat de Santa Eugènia, Galcerà de Pinós i, altres cavallers més del seguici reial. Malgrat mare i fill podríem dir que van sortir ben parats, la sentència devia tenir un efecte exemplar. Una mena d'avís per navegants...

En Jordi Ventura ens diu que arran d'unes declaracions als inquisidors (1246), se celebrà un congrés càtar a Miralpeix en l'any 1221, entre diversos senyors càtars d'importància hi assistí el comte de Comenge i Arnau de Castellbò. Després d'això passaren per la Tor de Querol i després a Josa del Cadí, on foren acollits per Ramon de Josa i els presentà d'altres cavallers que també eren creients. És de suposar que aquests eren catalans. Mentre això passà, Timbors donà llum a un fill. Els càtars van continuar el camí, van passar per Cervera i Berga.

El seu fill Guillem Ramon de Josa continuà protegint i ocultant el catarisme. Guillem Ramon de Josa va fer costat a les pretensions urgellenques del comte Àlvar d'Urgell en la guerra civil que hi hagué en aquest comtat. Per aquest motiu, en Jaume I, en els preparatius de la batalla contra aquesta facció, s'ajornà uns dies al castell d'Ogern l'estiu del 1259, just després de la sentència contra els Josa a Barcelona. Guillem Ramon de Josa s'alià també amb els vescomtes de Cardona i el comte de Foix contra la corona. El 1280 va ser fet pres, per Pere II a Balaguer, en una d'aquestes revoltes nobiliàries. Patí presó al llarg d'un any i, finalment, s'acollí al perdó reial convertint-se amb un lleial servidor de Pere el Gran. Morí en l'any 1299.

Cal pensar que el catarisme, fos per la seva expansió o posteriorment pel seu refugi, seria decisiu, com en el cas del catarisme occità, que els senyors del territori, com els Josa, o els Castellbò, en fossin també adeptes. Per tant, és molt possible que, en el cas dels Josa, coneixent la seva militància religiosa, tant el catarisme autòcton com l'exiliat, trobés bon refugi en aquests indrets.

Àlbums de fotos