Sant Martí de la Cortinada.

A ORDINO. ANDORRA

“Hacia las mismas fechas notamos el incremento de la herejía en Andorra, que el conde de Foix abrió al establecimiento de los cátaros fugitivos. Muy a menudo aparecen en los documentos inquisitoriales los nombres gentilicios de cátaros de Andorra…”

De jordi Ventura a “El catarismo en Cataluña”.

L’església romànica de Sant Martí de la Cortinada és un temple del qual ja tenim referències documentals en l’any 1162. Un edifici força curiós que, externament, ens mostra diferents elements que ens sobten. Immediatament, veiem el campanar situat a l’extrem oposat de l’àbside i que podria haver estat bastit posteriorment a la construcció de l’església. Després, les diverses ampliacions realitzades que s’han anat afegint al llarg dels segles a partir de la primitiva església romànica, la qual conserva a més de l’esmentada torre, els murs del sud i de l’est i l’àbside convertit en capella lateral. Originàriament, se li suposa que presentava tres àbsides. Al llarg dels segles XVI i XVII se li sumaren diferents modificacions, adquirint el conjunt, ara molt més espaiós, una planta gairebé quadrada, a més de canviar l’orientació de l’àbside cap al nord. D’aquestes modificacions, en resta un campanar de cadireta que queda quasi amagat al mig de la teulada de l’edifici. El present àbside és una reconstrucció de l’any 1968. Al llarg d’aquestes obres i, al desmuntar un retaule, fou quan es trobaren aquestes interessants pintures datades a finals del s. XII, i que foren realitzades pel Mestre de la Cortinada, del qual no he trobat cap referència més. Malauradament, les pintures de l’àbside s’han perdut, i el que veiem són fragments dels murs laterals de l’antic presbiteri.

En aquestes pintures són ricament representats entre d'altres, el patró del temple i bisbe de Tours, Sant Martí, a l'interior de la fornícula de l'arc former i, a la seva dreta un clergue. A la l'esquerra de Sant Martí, al pilar de l'arc d'entrada de la capella, tenim un altre personatge eclesiàstic, Sant Brici amb la llegenda SCS BRICIUS, i que també té categoria de bisbe. A la part inferior dels dos personatges eclesiàstics, en veiem un de ben profà, assegut sobre un tamboret de tres potes. A ell se l'acompanya amb la llegenda GILEM GIFRED, que podria correspondre al nom del bisbe d'Urgell malgrat no anar representat com a tal, o bé algun noble que coincidís el nom. Aquest sosté un got, alguns hi veuen un graal, i amb l'altra mà, un ganivet amb el qual se suposa que, tot seguint la tradició de Sant Martí, acaba de tallar la capa. Al darrere seu i a l'altura del cap, un colom de color vermell. A l'intradós del pilar més proper a la nau, veiem la figura d'un personatge masculí, que dirigeix la mirada vers sant Martí i sosté un calze amb les mans cobertes amb un drap. Davant aquest, i també a l'intradós del pilar del davant, veiem un personatge que sosté un canelobre de tres peus i que presenta la llegenda de ARNALSU, altres autors hi veuen escrit ARYALSU. Alguns el relacionen amb el vescomte Arnau de Caboet i d'altres amb una cerimònia d'abjuració d'un càtar.

També hi veiem al seu costat una gerra, segurament de vi. En definitiva, un conjunt d'imatges que combinen el sagrat amb el profà i, que segurament, en aquest exercici d'expressió temàtica, les parts perdudes serien encara molt més interessants. També apareix un personatge sostenint un calze o un graal que, aparentment té una mida superior a la copa i més proper a la idea d'un 'gradalis' o plat.

A la dreta del presbiteri i, enfrontat al conjunt fins ara descrit, veiem representades diferents escenes profanes com ara són una escena de caça, on clarament veiem un arc; a sota d’aquest, un músic tocant la viola i un llop. Algú l’ha identificat com a un lleó, però la seva representació gràfica és més propera a la del temible cànid que no pas al lleó. El llop era un animal força present en tot el Pirineu i més enllà, i també era emprat metafòricament per a prevenir o identificar les amenaces que corria l’Església. De totes maneres, ens crida l’atenció que fos pintat en color blau, podria ser també una mostra més de les influències pictòriques bizantines. Cal dir que apareixen alguns personatges més i altres fragments interessants, però ara per ara, m’he centrat en els que he comentat en aquest text.

Molt a prop de l'església tenim tot aprofitant la força del Valira del Nord, la mola (molí fariner) i la serradora de Cal Pal, unes instal·lacions del s. XVI i que han estat declarades bé d'interès cultural. A prop, tenim la casa pairal de Cal Pal, una casa pairal originària de mitjans del s. XIV i que actualment està dedicat a la cultura Andorra i on també es fan diferents exposicions temporals. Cal dir que la visita a la casa és altament recomanable i la seva conservació és digna de ser considerada com una bona feina.

Àlbums de fotos