SANT SERNI DE TAVÈRNOLES Amb Fèlix d'Urgell i Guillem de Berguedà

Aquest monestir benedictí, convertit en l'església parroquial d'Anserall, nucli de Les Valls de Valira, al camí ral de La Seu a Andorra, tingué, molt possiblement un origen visigòtic. És a uns centenars de metres del poble, i tot i que ens resta únicament el transsepte, que en l'actualitat ofereix la funció d'església, i una mica d'estructura més com els murs exteriors i algunes columnes i arcs que separaven les naus, ens permeten fer a la idea de les seves generoses dimensions. La present línia de habitatges que hi ha en aquest espai, indicarien més o menys la llargada de la planta de l'església desapareguda. Sobre el seu claustre es diu que tenia una grandària similar al de La Seu, i es localitzaria a l'espai on actualment hi ha un parc. Alguns dels seus capitells sobrevivents d'aquest espai, són museografies a Barcelona i a Nova York. Les presents restes de l'església abacial són d'estil romànic i va ser consagrada en l'any 1040. El cenobi perdurà fins al segle XIII, però a partir del XIV entrà en decadència.

BRESSOL PIRINENC DE L’ADOPCIONISME

Més enllà de les seves característiques constructives, aquest espai és interessant per dos motius. L'un, per ser-ne un dels centres difusors al Pirineu de la teoria adopcionista de Fèlix d'Urgell, qui en fou abat i també bisbe de La Seu. Segurament Fèlix es formà en aquest monestir i es beneficià intel·lectualment de la gran biblioteca que hi tenia. L'adopcionisme defensava que Jesús és fill de Déu només dogmàticament, i després, per adopció. Una idea molt influenciada per l'arrianisme visigòtic que estava enfrontada amb la teologia carolíngia. Fèlix fou cridat per Carlemany a Frankfurt en l'any 794 per tal d'abjurar d'aquesta heretgia i es condemnà aquesta doctrina que tan arrelada estava ja en el Pirineu i que tant, com passà amb el catarisme, els costà de combatre.

REFUGI D’UN NOTABLE AMIC DELS CÀTARS: GUILLEM DE BERGUEDÀ

Després, el segon apunt interessant és seguint el que ens explica l'Esteve Albert, sobre un dels més grans trobadors catalans, en Guillem de Berguedà, per haver estat amagat al llarg dels anys 1176 al 1778-79 en aquest monestir, fent de frare despenser (figura que vigilava la cuina i el menjar del monestir), de resultes d'haver matat a un Montcada. Probablement, hauria aconseguit ingressar mercès a les mediacions del seu cosí Arnau de Sant Martí dels castells i del vescomte Ramon de Castellbó. I com ens dius Albert: '... més amb el propòsit de veure-s'hi protegit, que no per acabar professant'.

SANT SERNI DE LLANERA: UNA SUCURSAL DE L’ADOPCIONISME

Sant Serni de Llanera es troba a Torà i formava part de l'antic municipi de Llanera. L’orígen d’aquesta església té una vinculació molt estreta amb l'adopcionisme de Feliu d'Urgell, ja que fou fundada pel monjo Sidoni, seguidor de l'adopcionisme que, fugint de la repressió, cercava refugi en aquest indret. Malgrat la distància i la suposada solitud del lloc, Sidoni fou localitzat i persuadit per tal que retornés a l'ortodòxia. El monjo acceptà i reconegué la seva desviació i cedí l'església al bisbe Leidrad de Lió i aquest, la cedí a Sant Serni de Tavèrnoles. En suprimir-se aquest monestir, l'església de Llanera passà al nou bisbat de Solsona.

L'actual edifici presenta un estat de deixadesa força notable. Resten, però, algunes parts romàniques que les remodelacions posteriors han anat fagocitant majoritàriament, com és la desaparició de l'àbsida. En la part original del frontis es conserva una doble finestra geminada. Les reformes més importants corresponen a mitjans del s. XVIII, com és l'obertura de l'actual porta d'accés, l'aixecament de la façana i del campanar. Tant el cementiri, al davant de la façana com l'entorn, presenta un estat força notable de deixadesa.

Àlbums de fotos