CASTELL DE QUERMANÇÓ

EL VIGIA DE LA QUARTA MANSIÓ

El castell de Quermançó es localitza en el terme municipal de Vilajuïga, a un parell de kilòmetres del nucli. Una mil·lenària fortificació fusionada amb el promontori rocallós. Un ferm castell fronterer que tanta utilitat i serveis prestà als antics comtes d'Empúries i d'altres que, amb més o menys fortuna, van anar-hi passant. Testimoni de les diverses invasions franceses, escenari misteriós i alhora romàntic de llegendes i mites ancestrals i, indret sovintejat i cobejat pel gran Salvador Dalí. El nom de Quermançó ja és força curiós tot i que l'arrel ens és més que familiar, puix a casa nostra n'és ple d'antecedents com fou el de Querbús, com és el de la Tor de Quer o la població de Queralbs, entre molts d'altres. Badia i Homs, ens la vincula amb la paraula llatina 'mansione', interpretant-ho com a 'casa de la roca'. E. Morey-Rey, ens amplia aquesta informació dient-nos que és traduïble com a 'quarta mansió”. Els primers pobladors ja haurien fortificat aquest poblat elevat d'una mane­ra o altra des d'on es cobrien els accessos al Coll de Panissars i al Portús. Cal dir que aquest hi té un parent a les Terres de Lleida que duu el mateix nom: a Pradell de Sió. Una de les primeres notícies documentades que tenim del castell apareix en l'any 1078 en el testament del comte Ponç I, on entre d'altres propietats, cedeix 'Chermanco' als seus fills Hug i Berenguer. En l'any 1085 és esmentat el 'castro Karmanzono' en un acord entre el comte Hug II d'Empúries i el comte Guislabert II de Rosselló.

FORTIFICACIÓ I ARXIU
Una altra dada doblement interessant és que el comte Ponç I —tot i no saber escriure, segons J. Pella i Forgas—, decidí crear el primer arxiu diplomàtic del comtat d'Empúries concentrant en aquest indret tota la documentació. És un dels pocs fons documentals catalans dels primitius estats que van sorgir en l'època carolíngia i de l'un dels més antics d'Europa. El fet d'escollir el castell de Quermançó com a custodi d'aquests valuosos documents, fan pensar en una estructura prou sòlida, capaç i inexpugnable que presentaria les garanties suficients de seguretat. En l'any 1325 —just en l'any en què s'incorpora un membre del casal de Barcelona, Pere I d'Empúries— l'arxiu es traslladà a l'edifici de la Cúria de l'Audiència de Castelló d'Empúries.

Resistí Quermançó la primera i segona invasió francesa per l'Empordà, però en la 3a, la del 1288, cedí i fou ocupat pels invasors juntament amb altres indrets fronterers. Tot sembla indicar que 'Castro de Carmenzo' va ser malmès en aquesta ocasió. Cal dir però que tan malament no devia haver quedat Quermançó amb l'ocupació dels francesos, quan quatre anys després, en el 1292, durant la guerra contra França i Mallorca, Jaume II demana la permanència de dotze soldats a 'Quer-manson' per a reforçar el sistema defensiu de l'Alt Empordà.

I en fi, em paro aquí, en un altre moment parlarem de la seva fesonomia arquitectònica, de les llegendes no comptades, dels càtars, de l’esforç del seu propietari per a conservar-lo i fer-ne promoció i, de’n Dalí, el millor pintor que ha donat aquesta part del país, i de més coses que estan a punt de succeïr…

Àlbums de fotos