Castell - comanda templera de Granyena de Segarra

Castell - comanda templera de Granyena de Segarra

La primera notícia del castell la tenim en l’any 1054 quan Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis, cedeixen amb una finalitat repobladora a una dotzena de famílies, el puig d’Agramunt (ara Gramuntell). Passats mitjans del s. XI apareix el nom dels Granyena com a família castlana. Entre els anys 1130-1131, Ramon Berenguer III cedí el castell als templers responent a raons estratègiques de caràcter militar davant les línies musulmanes. Aquesta va ser la primera donació que es feu a l’orde a casa nostra pel casal comtal de Barcelona, això va fer que s’establís com a comanda templera fins a primers del s. XIV amb la desaparició de l’orde del Temple i el traspàs dels seus béns als hospitalers, que mantingueren llur presència fins al s. XIX.
Tot i que ja existia una comunitat templera, es va haver d’esperar fins al 1181 per a tenir un primer comanador, i l’establiment, no tindrà un funcionament definitiu com a comanda fins a l’any 1190. També, l’adaptació del castell com a convent templer, hauria d’esperar fins a inicis del s. XIII. A part del domini sobre Granyena, la comanda era senyora dels termes i els castells de Montornès, el Mas de Bondia i Talladell.  Fou una comanda principalment agrícola, conreant bàsicament cereals i produint vi.
Són ben visibles, malgrat l’estat de semi enrunament, les restes del castell templer i bona part de les seves instal·lacions annexes. Evidentment, tot plegat patí diferents remodelacions fins als temps moderns. En l’actualitat, la propietat (si no m’equivoco) està repartida en dues parts, cosa que pel que sembla, tot i haver-hi algun projecte, no s’arriba a la possibilitat de dignificar l’espai. És realment una llàstima l'estat de deixadesa d'aquest enclavament històric, tot i els esforços del govern municipal de Granyena, el qual per història, l’indret mereix sobradament ser el kilòmetre zero de l'orde del temple almenys, en el context de la Corona Catalana-Aragonesa.
Les parts superiors i, per tant, les més visibles, estan enrunades, i això és una pena doncs la intempèrie actua sobre les parts inferiors com 'la gota malaia', malmeten les parts més primitives. Al llarg del temps, el recinte ha experimentat diferents reformes i remodelacions. De totes maneres, tot i l'estat deplorable de les seves dependències, les voltes encara s'aguanten prou bé, i seria fàcilment recuperable i realitzar un centre d'interpretació històrica. No cal dir que el tema arrossega moltíssim tipus d'entusiastes. En una visita prioral en l’any 1667, el castell en aquell moment hospitaler, tenia fossat, torres i muralles. A l’esquerra de la porta adovellada, que podria ser de l’època gòtica, hi havia la capella de Sant Miquel (una de les advocacions preferides pels templers) i la presó. El conjunt tenia una torre central la qual ordenava al seu redós diferents espais, i també hi hagué l’estable. Se suposa que les parts més baixes com els estables, cellers, botigues i, per tant, més antigues, haurien estat edificades al llarg del domini templer. Aquestes parts més antigues, romanen a l’espera d’una intervenció arqueològica que els permeti recobrar el seu valor històric.

El poble de Granyena

El conjunt del recinte casteller domina el turó en el qual, al seu redòs, s'assentà el poble, el qual també era emmurallat, com la majoria de pobles de la Segarra. Realment és un poble que fa goig, net, ben endreçat i amb les cases molt ben cuidades. Fins i tot, ens comentaren que tingué un cert increment en l’augment de la població. Sens dubte que la seva visita és altament recomanable.

Es poden observar dos portals de quan el poble havia estat emmurallat. A carrer del Pou en tenim un exemple doble. L’un, i possiblement més antic, és el que veiem adovellat amb grans dovelles i amb les seves corresponents marques de picapedrer. Podria haver estat el propi de la muralla. Més amunt, a uns pocs metres, l’altre portal de volta ogival que seria el pas del clos que formarien les cases del poble. Podríem datar-los entre els SS: XII i XIII.
La majoria de les seves cases antigues presenten portes, finestres i dovelles amb diversos elements escultòrics, sent el més freqüent la imatge de la ferradura. També són freqüents la simbologia relativa als vells oficis. Algunes d’aquestes cases reaprofitaren la pedra del castell i pel que hem vist, algun element més enllà de la simple pedra. Això també va ser així quan es va construir la monumental església neoclàssica de Santa Maria, que en alguna part dels seus murs, hi ha encastats vells elements de la possible anterior església o del castell primitiu.

Però perquè els templers en aquest web dedicat essencialment al catarisme?

Com és ben sabut, l'orde dels templers desobeí l'orde papal de combatre els càtars i afegir-se a la croada. Ells mateixos ho raonaren dient que no podien combatre contra altres cristians. De fet, i dintre de tot l'aparell religiós d'aleshores, foren els únics que no varen titllar als càtars d'heretges sinó de cristians. Això és molt significatiu. També s'ha parlat de complicitats, cosa que tenim casos comprovats d’encobriment i doble militància que ho corroboren.

I per a mostra, un botó: el fragment d'una estela funerària amb una creu d'Oc, reaprofitada en la remodelació de la capelleta de l'antic cementiri, espai que en l'actualitat, és una zona enjardinada amb unes vistes excel·lents. L'aparició de les esteles amb creus d'Oc no vol dir necessàriament que el difunt fos càtar, però sí que ens diu clarament, quina era la seva procedència. Les sorpreses, però, no s'acaben aquí, però les deixarem per un altre moment.

Font: https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-de-granyena-de-segarra

Àlbums de fotos