Foix

El castell de Foix és a la capital de l'Arieja, en la cruïlla de camins de diverses localitzacions càtares. Com ja sabem, els seus comtes estigueren força implicats en la defensa d'Occitània i també, amb el catarisme. De poc els va anar, en temps del nostre monarca, Jaume I, de ser desposseïts dels seus títols si no és per mediació d'aquests. Aquesta nissaga participà, tot havent estat titular amb l'enllaç amb els Castellbò, en la personalitat d'Andorra.

El castell fou bastit al s. X, i els comtes de Foix foren els seus senyors al llarg dels segles fins que al s. XIV deixaren d'habitar-lo com a residència comtal. Les seves tres torres, edificades en diferents moments, caracteritzen la seva figura. Precisament, la més antiga i que està coberta amb una teulada moderna, és la més antiga. Les altres dues, són visitables. Fou una obra ben fets, i en el seu interior, tot i representar una edificació militar, trobem els espais adequats al llarg dels seus diversos nivells habilitats per a la vida dels seus comtes. Escales amples i elegants, nombrosos elements decoratius, grans festejadors i amples espais dintre de les dimensions de la construcció. Les vistes que ofereix, des del cim de la roca, més l'alçada del conjunt edificat, són espectaculars. Un edifici que deixava ben clarament dit amb la seva presència qui eren els senyors d'aquells dominis tan bells, i que tants mals de cap els donà als reis de França i a Roma.

Actualment, el castell acull una modesta exposició que també en la que també podrien haver-s'hi esforçat una mica més en el discurs narratiu, Però el seu personal i els guies turístics són molt amables, com la majoria de la gent de la ciutat. Aviat aquesta exposició serà reformada, esperem que per millor.

Una de les coses que sovint passen desapercebudes en la visita d'aquests indrets, són els grafits i les marques de picapedrers. Crida l'atenció l'enorme quantitat de grafits que, corresponents a diverses èpoques, són presents en els murs interiors d'aquestes torres. Hem de pensar que temps aleshores era el que més tenien. Els habitants passaven moltes estones en el seu interior, en especial la guarnició. Els grafits són una excel·lent manera d'entendre els moments més destacables en l'imaginari dels seus autors. Les presons, per exemple, en són un altre bon exponent (com les de Castelló d'Empúries, Castelló de Farfanya, la de Verdú, Castellfollit de Riubregós...). La riquesa gràfica dels grafits de Foix és molt extensa i variada. Les marques de picapedrer són altre rastre gràfic que personalitza l'autoria dels constructors. També són interessants en l'àmbit simbòlic.

La visita a la ciutat, també és molt recomanable, tot i que els serveis podrien ser millorables i de més qualitat. Però malgrat això no us perdeu una passejada pels seus carrers, així com la visita al temple romànic de Sant Volusià. Per a obtenir el tiquet de zona blava, cal ser un catedràtic en àlgebra. Val més aparcar el vostre cotxe als afores. Els preus dels restaurants són raonables, però la gastronomia és força limitada i repetitiva amb les insulses "salades!, gairebé estandarditzada en tots ells i en altres pobles, com vam poder comprovar. La immensa oferta de pizzes supera la gastronomia local. Ah!, i per aquells que arribeu tard als restaurants, tenim el Mc Donald's de Foix, allò no falla mai i són força atents i efectius.

Àlbums de fotos