Àlbums de fotos catarisme
Tipologia de creus II
Aquesta galeria d'imatges es un breu recull d'algunes creus o derivacions de la creu d'Oc o creu de Tolosa. Pel que fa a casa nostra, un dels edificis religiosos on podem observar gran quantitats de creu occitanes, és al monestir d'Avinganya, al Segrià (Lleida). Aquest monestir va ser fundat pel provençal Joan de Mata en l'any 1201, i posteriorment convertit en orde femenina (1250) per Constança de Montcada. La creu occitana i l'heràldica dels Montcada, és combina generosament amb la creu dels trinitaris. També són interessantíssimes la gran quantitat de creus, si més no, d'inspiració occitana que podem veure a Poblet, a la Segarra, Conca de Barberà i altres indrets de la Catalunya Nova. També són notables al claustre del Convent del Carme de Peralada, ara museu.

30.8.2010 -
L'esvàstica és d'origen hindú, i ja era emprada pels brahams. Segurament derivà de la primitiva roda solar. En el cas A (dextrògira) indica catàstrofe i destrucció. En l'B (sinistrògira), indica evolució, progressió i alegria. En el cas C, és una adaptació del celtisme, i fou introduïda com a oposició al materialisme, també anomenada esvàstica dissimulata. Aquesta última és present al Pirineu i a Montsegur (recordem que els càtars rebutjaven la matèria i la propietat).
Jordi Bibià

20.7.2007 - Lloberola (Biosca-La Segarra)
Conjunt de dos bellíssims sarcòfagcs esculpits en pedra amb dues creus cadascún de gran semblança amb la creu de Tolosa. També apareixen els escuts del casal dels Montcada. Aquests enterraments se'ls atribueix a la família Sacirera. A la dreta, un petit nínxol sobre el qual, el desaparegut historiador local de Torà Jaume Coberó, l'atribuïa a una sepultura jueva.
Jordi Bibià

20.7.2007 - Lloberola (Biosca)
Als extrems del frontal, i a la part superior veiem els escuts dels Montcada. Al mig, una derivació de la creu d'OC. L'erosió és imminent! Un altre exemple de la desídia institucional vers el nostre patrimoni. Lamentablement, estan en un estat de degradació galopant. La MANCA D'INTERÈS per a protegir el conjunt, ni que sigui mitjançant un vidre, és INEXISTENT.
Jordi Bibia