Carcassona

Les presents fotografies d'aquest àlbum, són del meu últim viatge a la vella ciutat dels Trencavell, que vaig realitzar el març del 2008. Hi vaig romandre un parell de dies i va ploure de valent. Els preus a la cité, a excepció dels hotels, són força raonables, tot i que hi ha de tot, però en la seva majoria bons. El dormir, en canvi, és molt més econòmic a fora de muralles. No cal dir que Carcassona és un dels principals objectius turístics d'Occitània, amb una gran afluència de catalans i d'altres visitants de la resta d'Espanya.

Després de la caiguda de Besiers (juliol 1209), i amb la presa de Carcassona el mateix any, aquesta es convertí, en el quarter general de Simó de Montfort i per tant, de la croada després de la capitulació de la ciutat i de la sospitosa mort del vescomte Ramon Roger Trencavell —segurament emmenitzat—, que era nebot del comte tolosà i alhora vassall de Pere el Catòlic. Recordem de passada, que el seu fill intentà recuperar els seus dominis amb l'ajut del comte de Tolosa, de Foix i d'altres occitans, així com dels catalans, però sense èxit. L'últim dels Trencavell, havent estat desposseït del seu patrimoni pels francesos i per Roma, es posà a servei de Jaume I.

Carcassona serà el big bang de la voraç depredació d'Ocitània per par de la corona francesa amb la benedicció romana. L'edifici francès es bastirà, en una gran part, amb les pedres sostretes de la gran casa comuna occitana, mitjançant l'assassinat des del fanatisme religiós i matusser de Roma i dels seus dimonis que allà s'instal·laren, ben lluny com pretenien fer creure, de la paraula de Déu. En les croades contra els càtars i contra la identitat occitana, s'enfrontaren dos móns ben separats: el del despreci i el de la generositat. Els diables ja feia temps que s'instal·aren a Roma i es vestiren de croats. Encengueren les fogueres de l'odi, torturaren, masacraven, violaven, arruînaren poblacions i famílies, destruïnt una identitat i tarannà que no van voler entendre ni van apreciar mai. Roma institucionalitzà l'assassinat en massa i en sèrie, estigmatitzant i perseguint a tot el que no compartia el seu pensament corrupte. Un pensament que no era alhora gens exemplar i que no podia encomanar-se a ningú més que als cors més foscos i malvats, com els que es van donar en aquests anys al llarg de tant de temps.

Anys més tard, un cop perduda la seva funció defensiva, la ciutat fortificada presentava un estat lamentable. Sortosament, el 1848, el govern francès que gairebé havia decidit enrunar les muralles, encarregà al famós arquitecte Viollet-le-Duc la seva recuperació i dignitat com a monument històric.

El 1997 fou declarada per la UNESCO Patrimoni Mundial de la Humanitat.

Info: http://www.carcassonne.org/carcassonne_SP.nsf/vuetitre/docpgeIntroVisiter

Àlbums de fotos