Àlbums de fotos catarisme
Iconografia i simbologia II
"La imatge és l'escriptura dels illetrats", digué el papa Gregori el Gran.
La idea del Déu pitagòric:
Amb aquest corrent, s’enceta una nova època en la religió grega. Aquests neguen les imatges dels déus heretades des de la mitologia. Ensenyen que només existeix un sol Déu que manté el món unit per la justícia. Aquest Déu no té aspecte humà ni pensa com nosaltres. El seu cos és una esfera i la divinitat es manifesta en el moviment circular del foc dels astres.
http://thales.cica.es/rd/Recursos/rd97/Biografias/12-1-b-pitagoras.html
Pel catarisme, la antropomorfització de Déu era una idolatria. El seu era un Déu-Verb, oposat a l’Home-Déu. Dels evangelistes, el seu preferit especialment era el de Sant Joan, donat a què aquests es trobaven més còmodes amb les al·legories i el simbolisme. Pels càtars Jesús i Maria no eren d’aquest món, eren vistos com àngels. Jesús, com a Fill de Déu, un missatger. Tots dos, un símbol.
"Hay que suponer que, en un pasado muy lejano, todos los órganos y experiencias fisiológicas, todos sus gestos, tenían una significación religiosa. Cae esto por su propio peso, pues todos los comportamientos humanos los instauraron los dioses o los Héroes civilizadores «in illo tempore»"
MIRCEA ELIADE (1907-1986)
Eliade definí a l'home com a homo symbolicus.
20.8.2010 - Sant Pere de Roda
L'Agnus Dei de Sant Pere de Roda. Obra atribuïda al mestre de Cabestany. El suposat original és al Museu Frederic Marès de BCN
Jordi Bibià
28.4.2010 - El Segrià
Agnus Dei en una de les claus de volta del monestir d'Avinganya
Jordi Bibià
22.9.2010 - Fraga
Mà dreta localitzada en un escut heràldic a l'interior del castell
Jordi Bibià
20.8.2010 - Museu del claustre dels dominics de Peralada
La dextera domini, la mà de Déu beneïnt.
“Tot ho ha fet la meva mà, i per això tot existeix". Isaïes. 66,2. Recordem que els càtars no practicaven el bateig per l'aigua, sinó per imposició de mans.
Jordi Bibià
20.8.2010 - Forès (Conca de Barberà)
Timpà de "porta de les dones" de l'església de Sant Miquel, accés per l'esquerra del creuer, amb una iconografia entre ben curiosa i malauradament, ja molt degradada (motius vegetals, creus, etc.
Jordi Bibià
24.8.2009 - Barcelona
Sant Jaume, un dels apòstols que segons la tradició vingué a Hispània. Sant i símbol màxim de pel·legrinació. Imatge del sant a la plaça que porta el seu nom a Barcelona.
Jordi Bibià
20.8.2010 - El Bruc
Els pel·legrins al seu retorn, havien de tornar amb el testimoni que garantís l’haver fet el “camí”. Els que tornaven de Compostel·la havien de portar una petxina; els que venien de Jerusalem, la palma; i els que venien de Montserrat, tornar amb una creu obrada pels ermitans.
Jordi Bibià
24.8.2008 - Catedral d'Elna (Rosselló)
Capitell bellament esculpit i amb una simetria perfecta a base de rics motius vegetals
Jordi Bibià
12.7.2008 - Cubells (La Noguera)
Sèrie d'ocells inserits en diferents postures dintre de cercles espiralitzats. A la porta d'ingrés de Santa Maria de Cubells. A la banda dreta i exterior, traceries de motius geomètrics, d'influència també oriental
Jordi Bibià
12.7.2008 - Cubells (La Noguera)
A la banda inferior, altra vegada la forma geomètrica que ens recorda a l'estrella de David. A sobre, novament el mateix motiu envoltat de 12 personatges, els quals podrien correspondre als 12 apòstols, les 12 tribus d'Israel, els 12 signes del zodíac, etc. A la part superior, altre motiu geomètric força complexe i ben treballat
Jordi Bibià
22.11.2007 - Claustre de la Catedral de Barcelona
Jordi Bibià
18.9.2007 - Talteüll. Al Rosselló
Placa de la Plaça de l'Era de Talteüll. En l'escut de la vila, podem observar a la franja superior 3 petxines. Al centre de l'escut —el que suposo jo— és un pel·licà. La figura del pel·licà fou adoptada tant pels antics cristians com pels càtars. Aquest simbolitza el sacrifici, doncs picotejant-se el pit amb el seu bec, alimenta els seus pollets. Mort i renaixement, com l'au Fènix
Jordi Bibià
10.8.2007 - Castelló d'Empúries (Alt Empordà)
Una de les nombroses petxines localitzades en les dovelles de les cases (majoritàriament) de Castelló d'Empúries
Jordi Bibià
22.1.2006 - Berlín. Pergamon Museum
Puntes de llança. La llança i l'espasa són els símbols més estretament lligats amb la virilitat. En aquesta imatge, d'origen babilònic.
Jordi Bibià
6.5.1958 - Museu de Montsegur
Símbols observats en algunes fitxes o medalles metàl·liques de l'època.
Jordi Bibià
20.8.2010 - Sanaüja
Sant Roc. Un emblemàtic sant que, com Jaume I, nasquè a Montpeller. La seva tradició a Catalunya i a bona part de la Península és arreladíssima. Aquestes rajoles policromades les va fer fer i instal·lar el meu pare al mur de casa nostra a Sanaüja
Jordi Bibià
31.1.2002 - Església de Sant Nasari. Carcassona
Pedra commemorativa del setge dels croats a Carcassona.
Jordi Bibià
18.5.2009 - Barcelona. MNAC
Bàcul on es representa la lluita de Sant Miquel amb el drac. L'eterna lluita.
Jordi Bibià
18.12.2011 - Castelldans
Escala Dei, una orde religiosa que vingué de Tolosa del llenguadoc a mitjans del s. XII.
Jordi Bibià
19.8.2019 - Seu Vella de Lleida.
Arbre/creu.
Jordi Bibià
20.8.2010 - Església de Santa Maria de Castellbò.
Creu/arbre
Jordi Bibià
18.8.2004 - Miralpeix
Detall de bigues escolpides amb motius fantàstics.
Jordi Bibià
18.4.2024 - Peramola.
Caps de biga de fusta tallades.
J. Bibià
26.8.2014 - Capella de les Omedes (La Noguera).
Elements fantàstics esculpits en les bigues.
Jordi Bibià
20.8.2016 - Carrer de l'Arc del Teatre. Barcelona
Antiga font amb drac o rat penat
Jordi Bibià Balada
17.6.2012 - Alcanyís.
Representació pictòrica d'un musulmà. La imatge de l'altre.
Jordi Bibià Balada
3.12.2017 - Prats de Molló.
Els recorrents espeirals en el ferro de la porta de l'església.
Jordi Bibià
1.8.2019 - Porta romànica de la Granyanella.
Serp, clarobscurs i espiral.
Jordi Bibià
30.9.2019 - Torà
Una curiosa llinda reutilitzada.
Jordi Bibià
28.12.2019 - Lisboa
Catedral de Sé
Jordi Bibià
24.2.2020 - cementiri municipal de Tàrrega.
Símbol de l'infinit i retorn.
Jordi Bibià
25.5.2020 - Claustre de la catedral de Tortosa
Cavallers
Jordi Bibià
5.9.2023 - Sant Pere de les Puel·les. Barcelona
Petit capitell amb la representació d'un colom i d'una estrella.
J. Bibià
5.9.2023 - Sant Pere de les Puel·les. Barcelona
Cenefa del renaixement marcada clarament per l'ús de l'esvàstica.
J. Bibià
5.9.2023 - Sant Pere de les Puel·les. Barcelona
Sobre aquests capitells, la ziga-zaga de clar sabor oriental.
J. Bibià
5.9.2023 - Sant Pere de les Puel·les. Barcelona
Imposta esculpida amb una mena d'espiral entrellaçada. Part del primitiu temple.
J. Bibià
7.11.2023 - Sant Pere de Les Sitges
Detall escultòric en una cornisa al interior de l'església. Podria correspondre's a un peix i, a la seva part superior, les aigües.
Jordi Bibià
16.5.2008 - Barcelona
Amable escut de la Santa Inquisició localitzat a la façana principal de la Pia Almoïna.
Jordi Bibià
13.5.2024 - Ogern
Llinda de porta. D’esquerra a dreta i, destacat: 1 flor de lis (Josa?, 2 desgastat, 3 planta (Cardona?) i 4 sexafòlia.
J. Bibià
15.6.2024 - Museu Diocesà de Solsona.
Cenefa amb l'esvàstica en la decoració de la pintura mural preromànica de Sant Quirze de Pedret.
J. Bibià
15.6.2024 - Museu Diocesà de Solsona.
Sirena de dues cues (serena). Sant Quirze de Pedret. Preromànic.
J. Bibià
15.6.2024 - Museu Diocesà de Solsona.
Orant i colom. Sant Quirze de Pedret. Preromànic.
J. Bibià
3.9.2024 -
Segell de Joan d'Ennevelin. 1992.
Font: Le costume au moyen age d’après les sceaux.
3.9.2024 -
Segell de l'abadia de Saint Jacques de Provins.
Font: Le costume au moyen age d’après les sceaux.