Àlbums de fotos catarisme
Trobadors, literatura romànica i cronistes
'Ninguna afinidad existía entre Tolosa y París, mientras que eran íntimas las relaciones entre Tolosa y Barcelona. Un vecino de Tolosa tenía por bárbaro y no comprendía el lenguaje de un habitante de París, mientras que era hermano de un ciudadano barcelonés, cuya lengua hablaba, de cuya familia era, cuyos hábitos y costumbres conocía'.
A Los trovadores, de Víctor Balaguer.
De fet, els mateixos trobadors durant els fets de la croada, denominaven a l'enemic sota el nom de francesos. Per tant, la idea actual de que allò era França i que els habitants d'Occitània francesos, per molt que ara s'apel·li a la memòria de Carlemany, ni Occitània era França, ni els seus occitans francesos. Això vingué després, amb la política d'ocupació de França d'aquells territoris conquerits.
Les vidas són les “biografies”, escrites en prosa, que encapçalen els textos lírics o cançoners provençals dels autors, que foren compilats al s. XIII constituïnt una mena d’antologies per autors o gèneres. Fins i tot, alguns d’aquests cançoners van acompanyats d’anotacions musicals i d’il·lustracions. Un dels autors que participaren en la confecció d’aquestes breus biografies fou Uc de Sant Circ (1217-1257) que era originari del Carcí, i se’n conserven 44 composicions pròpies. Va fer estudis eclesiàstics a Montpeller, i fou protegit per diversos senyors occitans. També estigué en les corts hispàniques de Pere el Catòlic, la del rei de Castella i de Lleó, a la Provença i finalment a la Llombardia. A aquest autor, se li atribuiexen motes de las “Vidas” dels seus altres col·legues, com és la del trobador Bernat de Ventadorn.
Foren doncs, generalment escrites una centúria posterior a la vida del trobador. Adés d’una justificació del poema anomenada razó. Com diu M. de Riquer, presenten també una “…sorprendente uniformidad de estilo…”, que podrien fins i tot correspondre a un mateix autor o escola. Segons Riquer, en tenim 101 vidas d’un total aproximat de 350 trobadors.
Ràpidament la mítica figura del rei Artús impregnà en la poesia trobadoresca. Recordem que la figura d'Artús sorgeix tant en llengua llatina com en gal·lesa, en el s. IX en els textos produïts a Gal·les. És un heroi britó, immers en una lluita contra els anglosaxons. Però de fet, mai sabrem del cert qui fou i d'on sorgí.
Trobem una referènia arturiana amb el Planh Belh senher Dieus, quo pot esser sufritz, de Guiraut de Calanson, en comparar a l'infant Ferran de Castella (fill d'Alfons VIII i d'Elionor d'Anglaterra), que morí de febres a l'edat de 22 anys a Madrid.
Belh senher Dieus, quo pot esser sufritz
tan estranhs dols cum es del jov'enfan,
del fil del rei de Castella prezan,
don anc nulhs oms jorn no·s parti marritz
ni ses cosselh ni dezacosselhatz
del rei Artus, qu'om sol dir e retraire,
on trobaran cosselh tug bezonhos.
Ar es mortz selh que degr'esser guizaire,
lo mielhs del mon de totz los joves bos!
Buen señor Dios, ¡Cómo puede soportarse tan singular dolor como es el del joven infante, del hijo apreciado del rey de Castilla, de quien jamás nadie se separó entristecido ni sin consejo ni desaconsejado: porqué en él se había restaurado todo el mérito del rey Artús, de quien se suele hablar y contar, en quien encontraban consejo todos los necesitados! ¡Ahora ha muerto el que debía ser el conductor, el mejor de todos los buenos jóvenes del mundo!
(Traducció de Martí de Riquer)
D'altres, com el cronista R. Muntaner, elevarà a Pere el Catòlic a la mateixa condició que el rei Artús. Mateu de Quercy, farà el mateix al comparar la pèrdua de Jaume I, amb la què van patir els bretons amb el mític rei de la Bretanya. Les referències de matèria tristaniana també es deixaran veure en l'obra de Guerau de Cabrera.

27.8.2010 - Wolfram von Eschembach
El cavaller i poeta alemany, de possible afiliació templera que continuà amb la nissaga encetada per Chrétien de Toies, Persifal (1207), li dóna al Graal la forma d’una maragda. L’autor situa el castell al cim d’una muntanya anomenada «Muntsalvatch», que tradicionalment, se l'ha relacionada amb Montsegur i Montserrat principalment.
Manessa Codex

18.10.2002 - Abadia de Fontevraud
Tomba d'Elionor d'Aquitània (1071-1127), amb les d'Enric II i el seu fill predilecte, Ricard Cor de Lleó. Com el seu avi, promocionà, aixoplugà i protegí a la seva cort aquitana de Poitiers a nombrosos trobadors, però també recorregué al talent d’un gènere incipient aleshores, el roman, o sigui la novel·la. Fou una dona indòmita i de gran caràcter, que semblà heretar clarament de l’avi. Reina de dos països i muller dels seus dos reis (Lluís VII de França i d’Enric II de Plantagenet) que es van fer la guitza i la guerra respectivament. Morí als 82 anys d'edat.
Jordi Bibià

23.8.2010 -
Tristany i Isolda en el moment de beure el filtre d'amor.
I Tristany respon: «El mateix em passa a mi: el meu mal té el mateix origen que el vostre, L'angústia fa amarg el meu cor, i no obstant no sento amarg el mal: i no ve del mar, sinó que d'estimar ve aquest dolor que s'ha apoderat de mi. Ja he dit prou per qui sàpiga entendre-ho» Fragment de Carlisle de la versió de Thomas.

21.8.2010 -
Guillém de Bergadà, un dels nostres més notables trobadors catalans. En les seves composicions no tenia pels a la llengua, la seva ploma desprenia amor alhora que odi contra els seus enemics. Matà a un Cardona, per la qual cosa s'hagué d'exiliar a les corts castellana, aquitana i fou gran amic del vescomte Arnau de Castellbò, càtar i protector d'aquests. Morí en una brega i no deixà descendents
Jordi Bibià

23.8.2010 -
Percival . La literatura del cicle artúric encetada per Chrétien de Troies al s. XII, n'és plena de proves que ha de superar l’esforçat cavaller. Aquest haurà de ser digne membre de l'orde de la cavalleria, ser mereixedor de l'amor i atencions de la dama i, finalment, tenir un comportament del tot cristià i defensar la Santa Mare Església.

28.8.2010 - La Chanson de Roland
La història es desenvolupa arrel del fet històric de la derrota de Carlemany al Pirineu navarrès l’any 778, tot i els nombrosos components fantàstics i meravellosos que fan que la seva historicitat sigui dubtosa. El text més antic és el manuscrit d’Oxford, datable entre els anys 1130-1150 i és considerada un dels més destacats exemples de l’èpica medieval. Il·lustració pertanyent a una edició del s. XIV.

21.8.2010 - Caors
Composició d'Uc de Sant Circ on deixa ben clara la seva opinió sobre l'astrologia:
Physica et astronomia
"La física i l'astronomia i els grans planetes i l'art de la geomància i l'esfera celeste que fa cercles amb rapidesa, han canviat el vostre seny en follia i confussió". D'Uc de Sant Circ, s. XII-XIII