Àlbums de fotos catarisme
Esteles funeràries i lloses sepulcrals
“Bona fi” en lloc de mort
Els perfectes no creien en els oficis funeraris i per tant, no assistien als enterraments. Únicament, passat això, feien companyia al difunt i li dedicaven oracions al llarg de quatre dies (font: R. Nelli). De fet, i com ja sabem, per a ells, el cos era l'embolcall de l'ànima, producte material que no els mereixeria gaire més atenció.
Persisteix la idea que els càtars tenien creu, i això és un error, doncs ells no creien en la creu com a símbol religiós. Els seus parents balcànics, els bogomils, empraren la imatge de Crist però en actitud orant i content, no pas crucificat i patint. Podrien, en tot cas, haver emprat una esquematització molt bàsica de la seva forma humana, però mai en representació a la creu, sinó, a la divinitat. Aquesta creu, pot tenir les extremitats ramificades en dues o tres branques més, tal com seria una influència o altra representació de la creu d'Oc amb les seves perletes.
A casa nostra, és freqüent trobar una creu occitana en indrets on s'han tingut notícies de la presència de pobladors vinguts d'Occitània i també, de bons homes. Això però, no vincula necessàriament que la creu occitana representada en una llosa sepulcral o en una estela funerària, ens indiqui que el difunt pertanyés al catarisme. Però tampoc, tot i saber del cert i de manera documentada, sobre el poblament de bons homes en determinats indrets, no implica que necessàriament deixessin cap tipus de rastre escultòric funerari que els identifiqués.
Com sabem, en les representacions funeràries, trobem diverses maneres d'identificar el difunt. Per l'heràldica familiar, pel seu ofici o gremi o bé, per l'heràldica del lloc d'on provenien. Personalment, en el cas de les creus d'Oc catalanes, m'inclino vers aquesta tercera possibilitat. Després, si el seu sentiment religiós era vinculat o no al catarisme, ja és una altra cosa que ens costaria més de confirmar. Però no erraríem massa si, pensem que en els llocs on trobem creus occitanes, en els quals sabem del cert que van ser poblats pels càtars, aquestes en fan referència directament. Ens diuen més coses sobre l'origen que no pas a la seva fe, perquè tot i això, i sobretot, al llarg i després de les persecucions, el més adient era no aixecar la llebre.
És interessant el pes que els oficis tenien aleshores, els quals identificaven a l'individu i de manera ben gràfica fins a la mort. Ara seria del tot impensable, però abans, el treball era l'eix de la seva vida i identitat. Era el nexe amb la societat. Veurem nombrosos estris i activitats que si estaven molt relacionats amb les mateixes activitats professionals dels nostres càtars. Que cadascú tregui les seves conclusions...

21.8.2010 - Serrabona. Rosselló
Estela de possible funció funerària del Mas Nou, a l'abadia de Serrabona. Finals del Neolític, vers el 2.800 aC (130 x 40cm). En ella es poden apreciar dues inscripcions molt esquematitzades. A la part superior, la representació de la dona, i a la inferior, de l'home
Jordi Bibià

22.12.2006 - Berlín. Pergamon Museum
Els origens de les esteles es remunten a l'antiga Mesopatàmia i al vell Egipte. En el cas egipci predomina el tema funerari, però en les mesopotàmiques, el contingut serà divers, de tipus històric, commemoratiu, etc. En aquest cas, veiem una estela funerària mesopotàmica exposada al Pergamon Museum de Berlín, on hi dediquen una excel·lent col·lecció a aquesta cultura, bressol de la civilització, en especial atenció al moment babilònic.
Jordi Bibia

20.8.2007 - Sanaüja. Cementiri
Fragment de la sèrie de les gairebé 70 esteles funeràries visibles al cementiri de Sanaüja. Tot i estar en una fase de degradació galopant, a l'estar exposades a l'intempèrie, encara predomina la seva més o menys fàcil identificació. En la que veiem en primer terme podem observar una roda solar. El conjunt d'esteles és datable en el periode comprés des del s. XIII al XIX, amb una abundant representació de les èpoques medievals.
Jordi Bibià

20.9.2008 - Monestir de poblet
Interessant conjunt d'esteles funeràries exposades al museu del monestir de poblet, a l'antiga zona de les dependèndies reials. A l'estela de la dreta, viem una de clara inpiració relacionada amb la creu de Tolosa. A l'esquerra, un no menys interessant Crist de factura molt simple però ben curiosa alhora
Jordi Bibià

20.7.2008 - Les Omedes. La Noguera
Aquesta és una de les esteles funereries discoïdals que per atzar, em vaig trobar en un llogarret conegut per les Omedes. L'accés és difícil, però trobar-me amb aquesta estela, amb una estrella de 5 puntes o pentagrama va valdre la pena. Sincerament, un símbol així, i amb aquestes característiques és ben poc habitual. Al seu dors, hi havia una creu grega sense cap particular. Li vaig haver de fer la volta a veure que hi havia i... sorpresa!
Jordi Bibià

17.5.2009 - Santa Maria d'Agramunt
Llosa sepulcral de la família Benet (d'origen occità). Veiem clarament la creu de Tolosa adaptada a la part superior de l'escut.Es troba ben aprop de l'escala d'accés a la baixada del refugi practicat en els sotaerranis del temple durant la Guerra Civil (a la dreta de la nau).
Jordi Bibià

20.8.2010 - Ponts. Entorn de l'església de Sta. Maria
Una de les lloses que podem localitzar a Ponts, a la que suposo jo, fa clara referència a l'ofici del difunt. M'atreviria a datar-les pels voltants dels ss. XII-XIII. Com veiem l'artista sapigué ben bé indicar l'ofici de sabater, veurem en d'altres casos, la poca traça alhora de fer la creu. Cal dir que els srs. de Ponts van fer costat al de Cervera, en coalició amb el de Castellbò i Foix en la seva particular lluita contra la mitra urgellenca i els d'Urgell.
Jordi Bibià

13.11.2008 - Claustre de l'església del Carme de Peralada. Alt Empordà
Llosa sepulcral localitzada a la col·lecció del claustre del Carme de Peralada. Es caracteritza per tenir una gran varietat iconogràfica i, personalment, una de les més maques que he vist fins ara. Podem observar, tot i que molt esquemàticament, la flor de lis, la torre dels Rocabertí, la creu d'OC o dels Llupià, estrelles de 5 puntes i una discreta creu.
Jordi Bibià

11.1.2007 - Barcelona. Església de Sant Just i Pastor
Altra llosa sepulcral de tipus gremial a nom del flaquer Jaume Mondo i dels seus. Veiem també, de manera ben esquematitzada però entenedora, la pala per posar i treure el pa al forn. Ser flaquer en aquells temps, tampoc era poca cosa...
Jordi Bibià

20.11.2007 - Barcelona. Claustre de la catedral
Aquest és un bell exemple d'una llosa sepulcral de tipus gremial que es pot veure, juntament amb moltes d'altres, al claustre de la catedral de Barcelona, on els gremis tingueren una intensa activitat i antigor, molt abans que a París. En aquest cas, la sepultura pertany a Ignasi Solà (dintre de tot, veiem el simpàtic joc amb el bell sol humanitzat) i els seus. Fou mestre de sastres, una professió de prestigi, com moltes ho eren abans
Jordi Bibià

20.4.2024 - Mare de Déu dels Solers. Tiurana
Ossera conservada a l'interior de l'església de Santa Maria dels Solers que presenta diferents elements simbòlics i heràldics en la seva cara frontal i en la tapa. El motiu central correspondria al portal d'accés a un recinte emmurallat. Podria ser una al·lusió a quant es decidí emmurallar la desapareguda Tiurana? A dreta i esquerra, i disposats horitzontalment, podria ser el senyal dels Pinós. A l'esquerra, una traceria de sis voltes sense fi que podríem relacionar amb el concepte d'eternitat i retorn. Aquesta és encerclada per unes dents de serra i, en la seva part superior dreta, una sexafòlia o flor de la vida eterna. A l'esquerra, el que podria ser una altra flor d'aquests tipus però de vuit fulles. A la part superior del castell, entre els merlets, altres elements geomètrics de significat similar. Dos bordons de diferent gruix tanquen la part superior del conjunt. La tapa, a dues aigües, presenta a l'esquerra un grup escultòric inscrit en un quadrat. Podria mantenir algunes similituds amb el conjunt escultòric de la Clua. L'ossera es conserva en molt bon estat.
J. Bibià