Septimània edicions

Àlbums de fotos catarisme

Iconografia i simbologia I

Selecció fotogràfica d'algunes icones i símbols característics en el cristianisme, principalment, alguns —tot i estar titllats d'iconoclastes, alguns també van ser adoptats pels càtars—. Considerem també que els símbols no sempre gaudeixen d'un mateix significat, a vegades, també se'ns poden presentar amb un significat ben oposat en diferents cultures. Els càtars no creien en la creu: primerament, perquè no creien en la crucifixió, i després, no podrien venerar un símbol de torment. Podem dir doncs que el catarisme no presenta en aquest sentit una representació simbòlica idèntica a la catòlica doncs, des que nega la figura de Jesús com a fill de Déu, devalua la de la Verge Maria i nega l'existència dels sants, entre d'altres. Per tant, no cau en l'antropomorfització de les divinitats, si més no, en el seu aspecte físic. No li cal. I tampoc creu doncs amb les jerarquies celestials, com en el decàleg d'àngels que ens ofereix el catolicisme. Els seus símbols, en cas d'haver-ne emprat, són més a prop de les metàfores i de l'abstracció, que no pas obeïnt el seu aspecte immediat.

La iconografia dels primers moments del cristianisme comprendrà una extensa varietat d'elements com foren les escenes de la Bíblia, la creu, el colom, els pans i els peixos, a més a més de l’ús de motius geomètrics amb una funció simplement decorativa.

D'altra banda, l'exercici d'interpretar en l'actualitat els símbols de l'antigor, no sempre podem obtenir clarament la seva intencionalitat original.

A l'obra Carl Jung. El hombre y sus sueños ens diu:
"Alguns dels símbols en els esmentats somnis deriven del que el Dr. Jung anomenà «inconscient col·lectiu», és a dir, aquella part de la psique que conserva i transmet la comú herència psicològica de la humanitat... Aquests símbols són tan antics i desconeguts per l'home modern que no els pot entendre i assimilar.los directament".

Àlbums de fotos

27.8.2010 Pentagrama de l'Arièja. Sembla ser que els càtars empraven aquest element a modus d'amulet. Se n'han trobat esculpits en algunes coves on es refugiaren, i també de portàlis de fang i plom. En aquest cas veiem com té inscrits cinc pentagrames més en el seu interior. El número cinc, entre d'altres coses, significa el triomf de l'esperit sobre la matèria. És el nombre que representa els millors valors de l'home. -

27.8.2010 -
Pentagrama de l'Arièja. Sembla

14.7.1998 El colom fou un dels altres símbols emprats pels bons homes. En aquest cas, correspon a un monument commemoratiu pels càtars morts en aquesta ciutat. <em>“A Lavaur lo poble occitan perdet son independencia mas dins set segles lo laurier tornara a verdejar”. </em> Lavaur - Jordi Bibià

14.7.1998 - Lavaur
El colom fou un dels altres sím
Jordi Bibià

20.8.2010 L'Ouroboros místic. És un símbol bàsicament gnòstic, i es tracta d’un drac o d’una serp que es mossega la cua. Simbolitzar el temps i la continuïtat de la vida. En algunes representacions se l’identifica clarament amb el símbol xinès del Yang-yin. És el símbol que ens diu que la natura té capacitat de renovar-se a sí mateixa. És la continuïtat del cicle. L’autofecundació. Nietzsche li deia que representaava l’Etern Retorn. -

20.8.2010 -
L'Ouroboros místic. És un sím

24.2.2008 <strong>El drac </strong>en la tradició xinesa, lluny de ser una religió moralitzant, aquest apareix com a figura divina i gairebé deificada. Aquests l’han associat freqüentment amb el món de les aigues, amb els llamps, les pluges i la fecunditat. Pels xinesos, tot el que és viu prové de les aigües. Aquesta imatge pertany a la celebració de l'entrada de l'Any Xinès, l'any de la rata. A BCN, a l'Associació Tai Chi d'Espanya. A Sants. Barcelona (Sants) - Jordi Bibià

24.2.2008 - Barcelona (Sants)
El drac en la t
Jordi Bibià

12.7.2008 Rica ornamentació de delicada factura a la porta d'ingrés de l'església de Santa Maria de Cubells, pertanyent a l'Escola de Lleida. L'element principal adopta el que ens recordaria l'estrella de David lleugerament girada, inserida per ocells en diferents postures, a la dreta, dues figures humanes. La iconografia respon a la plena adaptació del marc que caracteritza el romànic. Cubells (La Noguera) - Jordi Bibià

12.7.2008 - Cubells (La Noguera)
Rica ornamentació de delicada f
Jordi Bibià

6.5.1958 Diferents símbols emprats en les signatures de la reina Constança de Sicília, del seu notari, i del seu capellà, les quals són força interessants. Sicília - Francesc Carreras Candi. Enciclopèdia General de Catalunya

6.5.1958 - Sicília
Diferents símbols emprats en le
Francesc Carreras Candi. Enciclopèdia General de Catalunya

15.10.2008 La serp. Símbol malèfic per a uns (la tradició catòlica) i benèfic i de saviesa per d'altres. Des de temps d'Esculapi (arquitecte i metge) que s'adoptà aquest símbol. Així ho va fer també des de molt antic, el sector farmacèutic. Veiem-lo en aquestes relojes policromades al mig de l'arc d'una farmàcia ara ja abandonada Espluga de Francolí - Jordi Bibià

15.10.2008 - Espluga de Francolí
La serp. Símbol malèfic per a
Jordi Bibià

19.8.2006 <strong>Adam i Eva, la serp i l'Arbre Prohibit</strong>. L'accés a l'Arbre de la Saviesa els hi estigué vetat. La serp encarna el mal, al Diable, i tempta a la dona, la pecadora. Però en realitat el que es nega és l'accés al coneixement. Pintura sobre fusta. Museu Diocesà de Solsona - Jordi Bibià

19.8.2006 - Museu Diocesà de Solsona
Adam i Eva, la serp i l'
Jordi Bibià

4.6.2022 Creu coronada amb la figura d'un pel·licà picant-se el pit per a extraure la sang. Tiurana - J. Bibià

4.6.2022 - Tiurana
Creu coronada amb la figura d'un
J. Bibià

27.8.2010 En aquests dos dibuixos veiem les dues interpretacions diferents que se li dóna a la figura geomètrica segons el sentit. A la dreta, el valor positiu que abans comentavem. A l'esquerra, i totalment invertit, amb el mascle cabró inscrit perfectament en la forma geomètrica. Com ja sabem, aquest doble símbol (pentagrama invertit i mascle cabró) has estat emprat per la bruixeria i pel satanisme. -

27.8.2010 -
En aquests dos dibuixos veiem le

23.10.2006 Adam i Eva. L’àngel aconsellà a Adam: No omplis els teus pensaments en coses ocultes. Deixa-les a Déu en el més alt, a Ell serveix i tem: D'altres Criatures, com a Ell li plagui, I on li plagui, deixa-li disposar: gaudeix-ne del que Ell et dóna a tu, des d'aquest paradís i de la teva bella Eva; per a tu el Cel està massa alt... Museu Diocesà de Solsona - Jordi Bibià

23.10.2006 - Museu Diocesà de Solsona
Adam i Eva. L’àngel aconsell
Jordi Bibià

20.6.2006 Àliga bicèfal·la en un escut esculpit en una de les dovelles del castell o casa forta. Aquest símbol fa al·lusió a tot l'univers de components dobles, i en aquest cas, el dret de donar i de prendre la vida. La Floresta - Jordi Bibià

20.6.2006 - La Floresta
Àliga bicèfal·la en un escut
Jordi Bibià

20.8.2010 Rostre de dama, per a indicar que en aquest carrer hi havia una casa de barrets. C/ Mirallers. Casc antic. Barcelona - Jordi Bibià

20.8.2010 - C/ Mirallers. Casc antic. Barcelona
Rostre de dama, per a indicar qu
Jordi Bibià

22.10.2007 Els peixos, un dels símbols al·legòrics i primordials del cristianisme. Tant freqüentats en la Bíblia per a fer referència a 'pescar cristians', o sigui, a captar nous creients. Els càtars també els varen adoptar en la seva limitada iconografia. Maçanet de Cabrenys - Jordi Bibià

22.10.2007 - Maçanet de Cabrenys
Els peixos, un dels símbols al
Jordi Bibià

20.8.2010 - Catedral de Girona

20.8.2010 -

Catedral de Girona

20.8.2010 Escultures de marbre de l'eterna lluita amb la bèstia (s. XIII). Per A. Durán i Sanpere, aquestes no semblen estar fetes per artistes locals, sinó per escultors occitans o bé italians. Se suposa que aquesta porta era la principal de l'antiga catedral. Porta de Sant Iu. La part romànica de la catedral de Barcelona - Jordi Bibià

20.8.2010 - Porta de Sant Iu. La part romànica de la catedral de Barcelona
Escultures de marbre de l'eterna
Jordi Bibià

15.6.2008 Una altra escena de lluita de l'home contra la bèstia. Permòdol visible en un dels accessos laterals de l'església de Sant Nasari. Carcassona - Jordi Bibià

15.6.2008 - Carcassona
Una altra escena de lluita de l'
Jordi Bibià

20.8.2010 Els reis mags seguint l'estel. Catedral d'Elna -

20.8.2010 - Catedral d'Elna
Els reis mags seguint l'estel.

20.8.2010 -

20.8.2010 -

24.8.2008 Els capitells de la catedral d'Elna estan bellament escolpits amb pasatges bíblics i es pot dir que tot i la destrucció per part dels francesos el 1285, es conserven en sa majoria. En aquest cas, es representa el <strong>devallament de Jesús de la creu</strong>. Els càtars no compartien aquesta creença, per a ells Jesús era un àngel. Catedral d'Elna. Al Rosselló - Jordi Bibià

24.8.2008 - Catedral d'Elna. Al Rosselló
Els capitells de la catedral d'E
Jordi Bibià

20.8.2010 -

20.8.2010 -

20.8.2010 -

20.8.2010 -

20.8.2010 - Sant Pere de Rodes

20.8.2010 -

Sant Pere de Rodes

21.3.2008 Delicada ornamentació amb motius vegetals i animals localitzada al claustre de la Seu Vella Seu Vella de Lleida - Jordi Bibià

21.3.2008 - Seu Vella de Lleida
Delicada ornamentació amb motiu
Jordi Bibià

26.7.2007 <strong>Arbre</strong> amb arrels localitzat en una mènsula de l'edifici de la biblioteca pública de Tàrrega. Tàrrega. Al costat de la biblioteca pública - Jordi Bibià

26.7.2007 - Tàrrega. Al costat de la biblioteca pública
Arbre amb arrel
Jordi Bibià

15.7.2009 Espiral doble observada en una de les columnes de l'església de Santa Maria d'Agramunt. El temple és ple de marques. Aquesta també sembla ser associada a les aigües, i se li ha atorgat un origen danubià, el qual s’expandí a la resta de cultures del nord i sud d’Europa, i cap a l’Extrem Orient, tot passant per Àsia. Se la relaciona estretament amb el símbol del Yang yin. És un element de transició, evolució, transformació i regeneració superior. Agramunt. Santa Maria de. A la Noguera - Jordi Bibià

15.7.2009 - Agramunt. Santa Maria de. A la Noguera
Espiral doble observada en una d
Jordi Bibià

11.9.2008 Altre espiral doble, pertanyent a una llosa funerària situada a la porta d'accés lateral de l'església de Sta. Maria de Castelló Castelló d'Empúries. - Jordi Bibià

11.9.2008 - Castelló d'Empúries.
Altre espiral doble, pertanyent
Jordi Bibià

17.9.2008 La ferradura és un símbol de bona sort. Els càtars recorrien a un conte amb el qual els servia per explicar la seva postura davant la reencarnació. En aquest cas, podem observar una ferradura esculpida, coronada per una petita creu, en una llinda de mitjans del s. XVI a Forès. Forès (Conca de Barberà) - Jordi Bibià

17.9.2008 - Forès (Conca de Barberà)
La ferradura és un símbol de b
Jordi Bibià

12.7.2008 Podem observar en un dels arcs del timpà de l'església de Sant Martí, diferents elements, i entre aquests, principalment la representació d'un peix. Al peu de la foto, un dibuix reproduït del <em>Ritual càtar de Lió. </em> Peralada - Jordi Bibià

12.7.2008 - Peralada
Podem observar en un dels arcs d
Jordi Bibià

19.6.2008 Pentagrama o estrella lleugerament inclinada, en una dovella clau localitzada en l'entrada d'una vella vivenda de Fanjaus. Al centre històric. Fanjaus (Occitània) - Jordi Bibià

19.6.2008 - Fanjaus (Occitània)
Pentagrama o estrella lleugerame
Jordi Bibià

8.11.2011 Grup escultòric d'Adam, Eva i la serp. Façana de la catedral de Tarragona. - Jordi Bibià Balada

8.11.2011 - Façana de la catedral de Tarragona.
Grup escultòric d'Adam, Eva i l
Jordi Bibià Balada

23.9.2006 Estandart modern on es representa la habitual imatge de dos <strong>cavallers templers</strong> en un mateix cavall. Veiem clarament en els escuts la creu de l'ordre del temple. Compartir el mateix cavall és una imatge d'austerirat. Alguns dels seus detractors havien arribat a afirmar de què això era una prova més de l'acusació d'homosexualitat. La present imatge gràfica és una solució de la campanya turístico-cultural de 'Domus templi'. Castell de Montsó - Jordi Bibià

23.9.2006 - Castell de Montsó
Estandart modern on es represent
Jordi Bibià

8.11.2011 Adam i Eva a l'Arbre del paradís sota la protecció de Déu. Façana de la catedral de Tarragona. - Jordi Bibià Balada

8.11.2011 - Façana de la catedral de Tarragona.
Adam i Eva a l'Arbre del paradí
Jordi Bibià Balada

8.11.2011 Representació florida de l'arbre en la dovella central. Aquí s'estableix un paral·lelisme en el floriment de l'Església i del cristianisme. Casa de la Pia Almoïna. Pla de la catedral de Tarragona. - Jordi Bibià Balada

8.11.2011 - Casa de la Pia Almoïna. Pla de la catedral de Tarragona.
Representació florida de l'arbr
Jordi Bibià Balada

21.8.2016 El sol i la lluna també són presents a Pinós. Santuari de Pinós. - Jordi Bibià Balada

21.8.2016 - Santuari de Pinós.
El sol i la lluna també són pr
Jordi Bibià Balada

24.11.2011 Siga saga en una pica baptismal. També de clara influència oriental. La Seu d'Urgell - Jordi Bibià Balada

24.11.2011 - La Seu d'Urgell
Siga saga en una pica baptismal.
Jordi Bibià Balada

19.7.2011 Cavallers medievals. Grup escultòric Claustre de la catadral de Tortosa - Jordi Bibià

19.7.2011 - Claustre de la catadral de Tortosa
Cavallers medievals. Grup escult
Jordi Bibià

26.12.2017 L'amfisbena Sant Martí de Puig-Reig - Jordi Bibià

26.12.2017 - Sant Martí de Puig-Reig
L'amfisbena
Jordi Bibià

6.9.2021 Elements possiblement atribuïbles al treball d'esquilador. El Llor. La Segarra - J. Bibià

6.9.2021 - El Llor. La Segarra
Elements possiblement atribuïbl
J. Bibià

27.3.2021 Capitell del Pilar de Camarasa. 1er terç s. XIII. Sant Miquel de Camarasa. MNAC - J. Bibià

27.3.2021 - MNAC
Capitell del Pilar de Camarasa.
J. Bibià

20.4.2022 Amfisbena catòlica? Capella de Can Tristany. A Ardèvol - Jordi Bibià

20.4.2022 - Capella de Can Tristany. A Ardèvol
Amfisbena catòlica?
Jordi Bibià

3.5.2023 Sant Volusià en un capitel. Castell de Foix - J. Bibià

3.5.2023 - Castell de Foix
Sant Volusià en un capitel.
J. Bibià

4.5.2023 Sarcòfags. Claret - J. Bibià

4.5.2023 - Claret
Sarcòfags.
J. Bibià

16.4.2024 Llinda a la porta d'una casa de Biosca. Al mig, una creu grega, i ambdós costats, dues sexifòlies i dues ferradures. Més bona sort impossible! Biosca - J. Bibià

16.4.2024 - Biosca
Llinda a la porta d'una casa de
J. Bibià

31.7.2024 Composició de sexafòlies en una dovella central. Sant Urbà. Montseonís. - J. Bibià

31.7.2024 - Sant Urbà. Montseonís.
Composició de sexafòlies en un
J. Bibià

16.8.2024 Esvàstica localitzada en la decoració d'una de les portes de la capçalera de l'església. Santa Maria. Montblanc - J. Bibià

16.8.2024 - Santa Maria. Montblanc
Esvàstica localitzada en la dec
J. Bibià

1.7.2024 Composició de sexafòlies. Església de Sant Salvador de Concabella. - J. Bibià

1.7.2024 - Església de Sant Salvador de Concabella.
Composició de sexafòlies.
J. Bibià

4.5.2023 Maria Guardiola. La Baronia de Rialb. - J. Bibià

4.5.2023 - La Baronia de Rialb.
Maria Guardiola.
J. Bibià

20.4.2023 Diverses sexafòlies. La Clua - Jordi Bibià

20.4.2023 - La Clua
Diverses sexafòlies.
Jordi Bibià

18.4.2021 Sexafòlies decorant un sarcòfag de pedra. Pinell - J. Bibià

18.4.2021 - Pinell
Sexafòlies decorant un sarcòfa
J. Bibià

20.8.2010 Els tres Reis Mags, seguint l'estrella d'Orient. Jordi Bibià - Catedral d'Elna. El Rosselló.

20.8.2010 - Jordi Bibià
Els tres Reis Mags, seguint l'es
Catedral d'Elna. El Rosselló.

4.5.2023 Monestir de Les Avellanes- - J. Bibià

4.5.2023 - Monestir de Les Avellanes-

J. Bibià

4.5.2023 Monestir de Les Avellanes- - J. Bibià

4.5.2023 - Monestir de Les Avellanes-

J. Bibià

2.7.2024 Estrella de cinc puntes. Època? Carrer de Sant Domènec. Solsona - J. Bibià

2.7.2024 - Carrer de Sant Domènec. Solsona
Estrella de cinc puntes. Època?
J. Bibià

4.5.2023 Monestir de Les Avellanes- - J. Bibià

4.5.2023 - Monestir de Les Avellanes-

J. Bibià

16.8.2024 Marca de picapecrer. Estrella. Santa Maria de Montblanc. - J. Bibià

16.8.2024 - Santa Maria de Montblanc.
Marca de picapecrer. Estrella.
J. Bibià

4.5.2023 Monestir de Les Avellanes- - J. Bibià

4.5.2023 - Monestir de Les Avellanes-

J. Bibià

31.7.2024 Sexafòlia. Cementiri de Verdú. - J. Bibià

31.7.2024 - Cementiri de Verdú.
Sexafòlia.
J. Bibià

4.5.2023 Monestir de Les Avellanes- - J. Bibià

4.5.2023 - Monestir de Les Avellanes-

J. Bibià

3.9.2024 Santa Magdalena. 1267. Sempre pendent de la cura dels malalts. A les mans, una ampolla amb perfum. - Font: Le costume au moyen age d’après les sceaux.

3.9.2024 -
Santa Magdalena. 1267. Sempre pe
Font: Le costume au moyen age d’après les sceaux.

15.10.2024 Clau de volta amb la representació de la reina Elisenda de Montcada. Monestir de Pedralbes. Barcelona. - J. Bibià

15.10.2024 - Monestir de Pedralbes. Barcelona.
Clau de volta amb la representac
J. Bibià

Ho vols compartir?