Àlbums de fotos catarisme
Iconografia i simbologia I
Selecció fotogràfica d'algunes icones i símbols característics en el cristianisme, principalment, alguns —tot i estar titllats d'iconoclastes, alguns també van ser adoptats pels càtars—. Considerem també que els símbols no sempre gaudeixen d'un mateix significat, a vegades, també se'ns poden presentar amb un significat ben oposat en diferents cultures. Els càtars no creien en la creu: primerament, perquè no creien en la crucifixió, i després, no podrien venerar un símbol de torment. Podem dir doncs que el catarisme no presenta en aquest sentit una representació simbòlica idèntica a la catòlica doncs, des que nega la figura de Jesús com a fill de Déu, devalua la de la Verge Maria i nega l'existència dels sants, entre d'altres. Per tant, no cau en l'antropomorfització de les divinitats, si més no, en el seu aspecte físic. No li cal. I tampoc creu doncs amb les jerarquies celestials, com en el decàleg d'àngels que ens ofereix el catolicisme. Els seus símbols, en cas d'haver-ne emprat, són més a prop de les metàfores i de l'abstracció, que no pas obeïnt el seu aspecte immediat.
La iconografia dels primers moments del cristianisme comprendrà una extensa varietat d'elements com foren les escenes de la Bíblia, la creu, el colom, els pans i els peixos, a més a més de l’ús de motius geomètrics amb una funció simplement decorativa.
D'altra banda, l'exercici d'interpretar en l'actualitat els símbols de l'antigor, no sempre podem obtenir clarament la seva intencionalitat original.
A l'obra Carl Jung. El hombre y sus sueños ens diu:
"Alguns dels símbols en els esmentats somnis deriven del que el Dr. Jung anomenà «inconscient col·lectiu», és a dir, aquella part de la psique que conserva i transmet la comú herència psicològica de la humanitat... Aquests símbols són tan antics i desconeguts per l'home modern que no els pot entendre i assimilar.los directament".
27.8.2010 -
Pentagrama de l'Arièja. Sembla ser que els càtars empraven aquest element a modus d'amulet. Se n'han trobat esculpits en algunes coves on es refugiaren, i també de portàlis de fang i plom. En aquest cas veiem com té inscrits cinc pentagrames més en el seu interior. El número cinc, entre d'altres coses, significa el triomf de l'esperit sobre la matèria. És el nombre que representa els millors valors de l'home.
14.7.1998 - Lavaur
El colom fou un dels altres símbols emprats pels bons homes. En aquest cas, correspon a un monument commemoratiu pels càtars morts en aquesta ciutat. “A Lavaur lo poble occitan perdet son independencia mas dins set segles lo laurier tornara a verdejar”.
Jordi Bibià
20.8.2010 -
L'Ouroboros místic. És un símbol bàsicament gnòstic, i es tracta d’un drac o d’una serp que es mossega la cua. Simbolitzar el temps i la continuïtat de la vida. En algunes representacions se l’identifica clarament amb el símbol xinès del Yang-yin. És el símbol que ens diu que la natura té capacitat de renovar-se a sí mateixa. És la continuïtat del cicle. L’autofecundació. Nietzsche li deia que representaava l’Etern Retorn.
24.2.2008 - Barcelona (Sants)
El drac en la tradició xinesa, lluny de ser una religió moralitzant, aquest apareix com a figura divina i gairebé deificada. Aquests l’han associat freqüentment amb el món de les aigues, amb els llamps, les pluges i la fecunditat. Pels xinesos, tot el que és viu prové de les aigües. Aquesta imatge pertany a la celebració de l'entrada de l'Any Xinès, l'any de la rata. A BCN, a l'Associació Tai Chi d'Espanya. A Sants.
Jordi Bibià
12.7.2008 - Cubells (La Noguera)
Rica ornamentació de delicada factura a la porta d'ingrés de l'església de Santa Maria de Cubells, pertanyent a l'Escola de Lleida. L'element principal adopta el que ens recordaria l'estrella de David lleugerament girada, inserida per ocells en diferents postures, a la dreta, dues figures humanes. La iconografia respon a la plena adaptació del marc que caracteritza el romànic.
Jordi Bibià
6.5.1958 - Sicília
Diferents símbols emprats en les signatures de la reina Constança de Sicília, del seu notari, i del seu capellà, les quals són força interessants.
Francesc Carreras Candi. Enciclopèdia General de Catalunya
15.10.2008 - Espluga de Francolí
La serp. Símbol malèfic per a uns (la tradició catòlica) i benèfic i de saviesa per d'altres. Des de temps d'Esculapi (arquitecte i metge) que s'adoptà aquest símbol. Així ho va fer també des de molt antic, el sector farmacèutic. Veiem-lo en aquestes relojes policromades al mig de l'arc d'una farmàcia ara ja abandonada
Jordi Bibià
19.8.2006 - Museu Diocesà de Solsona
Adam i Eva, la serp i l'Arbre Prohibit. L'accés a l'Arbre de la Saviesa els hi estigué vetat. La serp encarna el mal, al Diable, i tempta a la dona, la pecadora. Però en realitat el que es nega és l'accés al coneixement. Pintura sobre fusta.
Jordi Bibià
4.6.2022 - Tiurana
Creu coronada amb la figura d'un pel·licà picant-se el pit per a extraure la sang.
J. Bibià
27.8.2010 -
En aquests dos dibuixos veiem les dues interpretacions diferents que se li dóna a la figura geomètrica segons el sentit. A la dreta, el valor positiu que abans comentavem. A l'esquerra, i totalment invertit, amb el mascle cabró inscrit perfectament en la forma geomètrica. Com ja sabem, aquest doble símbol (pentagrama invertit i mascle cabró) has estat emprat per la bruixeria i pel satanisme.
23.10.2006 - Museu Diocesà de Solsona
Adam i Eva. L’àngel aconsellà a Adam: No omplis els teus pensaments en coses ocultes. Deixa-les a Déu en el més alt, a Ell serveix i tem: D'altres Criatures, com a Ell li plagui, I on li plagui, deixa-li disposar: gaudeix-ne del que Ell et dóna a tu, des d'aquest paradís i de la teva bella Eva; per a tu el Cel està massa alt...
Jordi Bibià
20.6.2006 - La Floresta
Àliga bicèfal·la en un escut esculpit en una de les dovelles del castell o casa forta. Aquest símbol fa al·lusió a tot l'univers de components dobles, i en aquest cas, el dret de donar i de prendre la vida.
Jordi Bibià
20.8.2010 - C/ Mirallers. Casc antic. Barcelona
Rostre de dama, per a indicar que en aquest carrer hi havia una casa de barrets.
Jordi Bibià
22.10.2007 - Maçanet de Cabrenys
Els peixos, un dels símbols al·legòrics i primordials del cristianisme. Tant freqüentats en la Bíblia per a fer referència a 'pescar cristians', o sigui, a captar nous creients. Els càtars també els varen adoptar en la seva limitada iconografia.
Jordi Bibià
20.8.2010 -
Catedral de Girona
20.8.2010 - Porta de Sant Iu. La part romànica de la catedral de Barcelona
Escultures de marbre de l'eterna lluita amb la bèstia (s. XIII). Per A. Durán i Sanpere, aquestes no semblen estar fetes per artistes locals, sinó per escultors occitans o bé italians. Se suposa que aquesta porta era la principal de l'antiga catedral.
Jordi Bibià
15.6.2008 - Carcassona
Una altra escena de lluita de l'home contra la bèstia. Permòdol visible en un dels accessos laterals de l'església de Sant Nasari.
Jordi Bibià
20.8.2010 - Catedral d'Elna
Els reis mags seguint l'estel.
20.8.2010 -
24.8.2008 - Catedral d'Elna. Al Rosselló
Els capitells de la catedral d'Elna estan bellament escolpits amb pasatges bíblics i es pot dir que tot i la destrucció per part dels francesos el 1285, es conserven en sa majoria. En aquest cas, es representa el devallament de Jesús de la creu. Els càtars no compartien aquesta creença, per a ells Jesús era un àngel.
Jordi Bibià
20.8.2010 -
20.8.2010 -
20.8.2010 -
Sant Pere de Rodes
21.3.2008 - Seu Vella de Lleida
Delicada ornamentació amb motius vegetals i animals localitzada al claustre de la Seu Vella
Jordi Bibià
26.7.2007 - Tàrrega. Al costat de la biblioteca pública
Arbre amb arrels localitzat en una mènsula de l'edifici de la biblioteca pública de Tàrrega.
Jordi Bibià
15.7.2009 - Agramunt. Santa Maria de. A la Noguera
Espiral doble observada en una de les columnes de l'església de Santa Maria d'Agramunt. El temple és ple de marques. Aquesta també sembla ser associada a les aigües, i se li ha atorgat un origen danubià, el qual s’expandí a la resta de cultures del nord i sud d’Europa, i cap a l’Extrem Orient, tot passant per Àsia. Se la relaciona estretament amb el símbol del Yang yin. És un element de transició, evolució, transformació i regeneració superior.
Jordi Bibià
11.9.2008 - Castelló d'Empúries.
Altre espiral doble, pertanyent a una llosa funerària situada a la porta d'accés lateral de l'església de Sta. Maria de Castelló
Jordi Bibià
17.9.2008 - Forès (Conca de Barberà)
La ferradura és un símbol de bona sort. Els càtars recorrien a un conte amb el qual els servia per explicar la seva postura davant la reencarnació. En aquest cas, podem observar una ferradura esculpida, coronada per una petita creu, en una llinda de mitjans del s. XVI a Forès.
Jordi Bibià
12.7.2008 - Peralada
Podem observar en un dels arcs del timpà de l'església de Sant Martí, diferents elements, i entre aquests, principalment la representació d'un peix. Al peu de la foto, un dibuix reproduït del Ritual càtar de Lió.
Jordi Bibià
19.6.2008 - Fanjaus (Occitània)
Pentagrama o estrella lleugerament inclinada, en una dovella clau localitzada en l'entrada d'una vella vivenda de Fanjaus. Al centre històric.
Jordi Bibià
8.11.2011 - Façana de la catedral de Tarragona.
Grup escultòric d'Adam, Eva i la serp.
Jordi Bibià Balada
23.9.2006 - Castell de Montsó
Estandart modern on es representa la habitual imatge de dos cavallers templers en un mateix cavall. Veiem clarament en els escuts la creu de l'ordre del temple. Compartir el mateix cavall és una imatge d'austerirat. Alguns dels seus detractors havien arribat a afirmar de què això era una prova més de l'acusació d'homosexualitat. La present imatge gràfica és una solució de la campanya turístico-cultural de 'Domus templi'.
Jordi Bibià
8.11.2011 - Façana de la catedral de Tarragona.
Adam i Eva a l'Arbre del paradís sota la protecció de Déu.
Jordi Bibià Balada
8.11.2011 - Casa de la Pia Almoïna. Pla de la catedral de Tarragona.
Representació florida de l'arbre en la dovella central. Aquí s'estableix un paral·lelisme en el floriment de l'Església i del cristianisme.
Jordi Bibià Balada
21.8.2016 - Santuari de Pinós.
El sol i la lluna també són presents a Pinós.
Jordi Bibià Balada
24.11.2011 - La Seu d'Urgell
Siga saga en una pica baptismal. També de clara influència oriental.
Jordi Bibià Balada
19.7.2011 - Claustre de la catadral de Tortosa
Cavallers medievals. Grup escultòric
Jordi Bibià
26.12.2017 - Sant Martí de Puig-Reig
L'amfisbena
Jordi Bibià
6.9.2021 - El Llor. La Segarra
Elements possiblement atribuïbles al treball d'esquilador.
J. Bibià
27.3.2021 - MNAC
Capitell del Pilar de Camarasa. 1er terç s. XIII. Sant Miquel de Camarasa.
J. Bibià
20.4.2022 - Capella de Can Tristany. A Ardèvol
Amfisbena catòlica?
Jordi Bibià
3.5.2023 - Castell de Foix
Sant Volusià en un capitel.
J. Bibià
4.5.2023 - Claret
Sarcòfags.
J. Bibià
16.4.2024 - Biosca
Llinda a la porta d'una casa de Biosca. Al mig, una creu grega, i ambdós costats, dues sexifòlies i dues ferradures. Més bona sort impossible!
J. Bibià
31.7.2024 - Sant Urbà. Montseonís.
Composició de sexafòlies en una dovella central.
J. Bibià
16.8.2024 - Santa Maria. Montblanc
Esvàstica localitzada en la decoració d'una de les portes de la capçalera de l'església.
J. Bibià
1.7.2024 - Església de Sant Salvador de Concabella.
Composició de sexafòlies.
J. Bibià
4.5.2023 - La Baronia de Rialb.
Maria Guardiola.
J. Bibià
20.4.2023 - La Clua
Diverses sexafòlies.
Jordi Bibià
18.4.2021 - Pinell
Sexafòlies decorant un sarcòfag de pedra.
J. Bibià
20.8.2010 - Jordi Bibià
Els tres Reis Mags, seguint l'estrella d'Orient.
Catedral d'Elna. El Rosselló.
4.5.2023 - Monestir de Les Avellanes-
J. Bibià
4.5.2023 - Monestir de Les Avellanes-
J. Bibià
2.7.2024 - Carrer de Sant Domènec. Solsona
Estrella de cinc puntes. Època?
J. Bibià
4.5.2023 - Monestir de Les Avellanes-
J. Bibià
16.8.2024 - Santa Maria de Montblanc.
Marca de picapecrer. Estrella.
J. Bibià
4.5.2023 - Monestir de Les Avellanes-
J. Bibià
31.7.2024 - Cementiri de Verdú.
Sexafòlia.
J. Bibià
4.5.2023 - Monestir de Les Avellanes-
J. Bibià
3.9.2024 -
Santa Magdalena. 1267. Sempre pendent de la cura dels malalts. A les mans, una ampolla amb perfum.
Font: Le costume au moyen age d’après les sceaux.
15.10.2024 - Monestir de Pedralbes. Barcelona.
Clau de volta amb la representació de la reina Elisenda de Montcada.
J. Bibià